Us heu preguntat mai quins van ser els primers habitants de
la Terra? Molta gent pensa que els humans hem sigut els primers a ser
conscients d´habitar aquest planeta, però la nissaga dels homínids tots just fa
dos milions i mig d´anys que va començar. Molt abans hi va haver altres
animals. Fa 60 milions d´anys els dinosaures dominaven la Terra. I molt abans
hi va haver plantes, peixos i microorganismes. De fet, la dita ‘som fills de
les estrelles’ fa referència al fet que els materials per fer possible la vida
van arribar aquí a través d´algun meteorit des de l´espai.
Però molt abans que tot això passés, les pedres ja eren
aquí. Molt abans que qualsevol animal mirés meravellat la lluna plena, les
pedres d´aquí i d´allà ja s´emmirallaven no menys estranyades de ser germanes
malgrat els milions de quilòmetres que les separaven.
Tothom sap que els dinosaures es van extingir perquè una gran roca còsmica
va impactar amb la Terra i va produir uns canvis climàtics tan grans que moltes
espècies d´animals i plantes van morir, entre les quals les que servien
d´aliment dels grans sauris. Però els virus i els bacteris van sobreviure. Les
pedres també.
El que no és tan sabut, però, és que mentre els seus germans
anaven desapareixent per falta de menjar, hi va haver un dinosaure que va
allargar la supervivència gràcies a les pedres. Es deia ‘Litotriptor Rex’ que
vol dir dinosaure que menja pedres. Va allargar uns milers d´anys la seva vida
perquè va adaptar part del seu estómac per poder digerir les males herbes i les
plantes verinoses gràcies a la pedra volcànica que hi barrejava a cada àpat.
Tota l´espècie de les aus que sobrevolen ara els cels i que
pasturen per terra vénen dels dinosaures, també això ja és sabut. De fet, les
aus que tenen ‘pedrer’ són una evolució directa del litotriptor. Encara avui
dia es continua reproduint, per tant, aquesta humil col·laboració que va
començar amb una gran catàstrofe.
Però les pedres continuen interactuant amb la resta
d´animals de diferents maneres. Per exemple, ens sostenen sobre la terra i
suporten la força de la gravetat fins al
nucli mateix del nostre planeta. En el cas dels humans, les pedres fins i tot
ens habiten. Els donem aixopluc a a la vesícula, als ronyons, a l´urèter i a la
bufeta.
Què ens volen dir aquestes pedres que neixen i creixen dins
nostre? Segurament no gaire cosa més que elles eren primer, que són
primigènies, que són les veritables mestresses del planeta. El dolor que ens
causen és el seu llenguatge originari per informar-nos de tota la memòria acumulada, la història lítica de mortaldats, hecatombes i extincions sense sentit.
