Els brots bords narra fragments vitals de tres personatges ferits, les vides dels quals s'entrellacen casualment durant un lapse determinat de temps. Tot i això, jo no en diria d'aquesta obra una novel·la de personatges, ni un relat de reflexió moral, ni un retrat generacional, tot i que probablement també sigui totes tres coses.
Des del meu punt de vista, encara és més rellevant la lluita que es mostra de cap a cap del text entre el sofriment i la capacitat de posar-lo en paraules, paradoxa que es reflecteix no solament en la trama sinó sobretot en allò que se'ns sostrau de la trama, o sigui en els silencis i en la incompletesa de les històries mateixes.Així, si prenem com a referència el personatge de Pau, podem emparentar Els brots bords amb la novel·la de Julian Barnes El sentit d'un final on la comprensió de la història sencera depèn de saber desentrellar un moment determinat de memòria d'un dels personatges, feina que recau del tot sobre el lector perquè el personatge en qüestió és incapaç d'arribar-hi per raons traumàtiques. Les derivades morals d'aquesta impossibilitat com ara el pecat, el perdó i la culpa planen igualment, amb tot el seu pes, sobre totes dues obres.
Andrei Tarkovski al seu llibre Esculpir en el temps ens diu que temps i memòria estan oberts l'un cap a l'altra, i és el record el que ens fa vulnerables, el que ens fa capaços de patir sofriment. El problema, diu Tarkovski, és que els records ens venen donats en un temps segellat, encapsulats en paquets complexos que no podem reduir a unitats simples.
És feina de l'artista -del cineasta en el seu cas- trencar aquest segell, trossejar els record, esculpir el temps per poder mostrar aquests fragments rellevants de memòria que permetin penetrar en els sentiments més íntims i més crus dels personatges. Els brots bords ens mostra aquest esforç titànic i en certa manera dramàticament estèril d'esculpir el temps per intentar arribar a l'arrel del sofriment.
Rubèn Intente, Els brots bords. Editorial Bromera, 2026
Premi Ciutat d'Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada