El poema n. 1353 d'Emily Dickinson, com sol passar amb moltes de les seves creacions, s'obre a múltiples interpretacions, algunes de complementàries i algunes d'elles fins i tot contradictòries. A aquest poema se'l relaciona sovint amb la mort i la religió, però també amb l'amor i el sexe. Per altra part, sembla força clar que també és una mena de Poètica. Això és degut, ja ho sabem, a l'ús tan particular que l'autora fa de la gramàtica, la sintaxi i les el·lipsis. Els versos 6 i 7, a la segona estrofa, en són un exemple paradigmàtic.
1- To pile like Thunder to its close
2- Then crumble grand away
3- While Everything created hid
4- This — would be Poetry —
5- Or Love — the two coeval come —
6- We both and neither prove —
7- Experience either and consume —
8- For None see God and live —
En la traducció de Marcel Riera a Aquesta és la meva carta al món. Ed. Proa, 2017:
Amuntegar-se com el Tro cap al seu final,/després esmicolar-se esplèndidament enllà/mentre tot el que fou creat s’amagaria:/això seria la Poesia//o l’Amor –tots dos arriben plegats–./Nosaltres els tastem tots dos i no en tastem cap,/els experimentem tots dos i els consumim,/perquè Ningú veu Déu i viu.
I en la traducció de Carme Manuel a Emily Dickinson. Poemes 1850-1886. Institució Alfons el Magnànim, 2022:
Retrunyir com el tro fins a la fi./Després fondre's en una gran solsida/Mentre tot el creat s'amaga –/Açó – seria Poesia –//O l'Amor – tots dos arriben junts –/Nosaltres tots dos i sense cap prova –/ Consumació i pràctica tampoc –/Perquè ningú contempla Déu i viu –
I encara una altra versió del llibre Emily Dickinson, Poemas 1201-1776. Nuestro Puerto un secreto, traducció d'Ana Mañeru Méndez i María-Milagros Rivera Garretas, Sabina editorial, 2015:
Apilarse como el Trueno hacia su final/Luego desmigajarse grandiosa lejos/Mientras todo lo creado se escondió/Esto – sería Poesía –//O Amor – una y otro al tiempo llegan –/Nosotras ambas y ni una ni otra demostramos –/Experimentamos cualquiera de las dos y nos consumimos –/ Pues nadie ve a Dios y vive –
A primer cop d'ull queda clar que les tres versions difereixen sobretot en els versos 6 i 7. La de Carme Manuel sembla literal, tot i que sona gramaticalment forçat i potser per això costa d'entendre. Gairebé que només té sentit com a poema d'amor, tot i sabent que aquest poema, com uns tres-cents més, va ser signat per l’Emily i enviat a la seva cunyada Susan Gilbert, de qui estava suposadament enamorada.
Encara més literal és la tradució d'Ana Mañeru Méndez i María-Milagros Rivera Garretas. En aquest cas, la interpretació agafa un to clarament sensual i es podria pensar que el poema descriu una trobada íntima entre Emily i Susan. Traduir “consume” per “ens consumim” té més sentit i lliga millor aquest vers amb el darrer.
La decisió de Marcel Riera fa que els versos 6 i 7 s’encaminin cap a una Poètica on Poesia i Amor són presentats com a intermediaris entre el món i Déu. Riera ho aconsegueix amb l'opció agosarada de traduir "prove" per "tastem" cosa que el manté en el mateix camp semàntic que "experimentar" i "consumir".
Fixem-nos ara en la resta del poema. Sobta, d'entrada, la imatge sònica del tro apilonant-se sobre sí mateix i esclatant després fet miques mentre la Natura s'amaga. Alguns comentaristes han fet notar que el que s'apila, normalment, són els llibres, els folis, o els versos, i després esclaten els poemes. També s'ha dit que el vers 3 és una clara referència al seu enclaustrament, escrivint tancada a casa lluny de la resta del món.
Per altra part, cal fer notar una evidència però no menor: en l'esclat en forma de "crumble" hi ha inclòs l'esclat en forma de "rumble" que és pròpiament el soroll eixordador que fa el tro. Amb "crumble" s'aconsegueix doblar el sentit: fa soroll i s'esmicola. De la mateixa manera Poesia i Amor, anant juntes, es presenten desdoblades. Hi ha un altre parell de significats que s'amunteguen damunt Déu –i l’experiència Amor/Poesia– al darrer vers: viure i morir.
Tornem ara al vers 6. Si intentem traduir "prove" per "provar", en el sentit de "demostrar amb certesa" o "donar fe", tindríem alguna cosa així com:
“Nosaltres donem fe de tots dos, i no en donem de cap,”
Llegint tot el segon quartet quedaria així:
o l'Amor –tots dos arriben plegats–,/Nosaltres donem fe de tots dos i no en donem de cap,/els experimentem tots dos i ens consumim,/perquè Ningú veu Déu i viu.
I ara, finalment, tornem a "prove" perquè en la seva tercera o quarta accepció del diccionari també vol dir "llevar" en el sentit de "fermentar", "fer pujar" (la pasta del pa). Sembla una bogeria, però tal i com passa al segon vers amb "crumble", aquí "prove" es desdoblaria a les oïdes del lector en "donar fe" i "fermentar". El sentit es multiplicaria d'una forma estranya però força congruent. El vers sisè diria alguna cosa així com "Nosaltres donem fe de (fermentem) tots dos i no en donem de (fermentem) cap”. El sentit s'amplia perquè nosaltres som el receptacle on Poesia i Amor poden créixer –ho facin o no– i per tant en podem donar fe. Recordem ara la imatge del tro apilonant-se en referència amb el fermentar del pa. I recordem també que "crumb" vol dir "molla". I recordem, encara, que Emily Dickinson cada dia feia, personalment, el pa que es menjava a casa seva. I també que, tal i com diu a moltes cartes, el diccionari era un dels seus amics més fidels.
Si Amor i Poesia lleven en nosaltres, ressonaran com el tro dins nostre. I s’apilaran i esclataran fins encegar-nos. Com si fossin el pa de l’eucaristia, Poesia i Amor ens posaran en el límit de veure Déu. No sé si vius o morts, o totes dues coses alhora.
