 | |||
| Bilbao |
El
protagonista d´ Obabakoak inicia, en
els darrers capítols del llibre, un viatge amb cotxe cap a Obaba, el seu poble,
seguint el rastre d´una antiga foto d´escola on els nens miren a càmera des de
les escales de l´església. Ens diu el narrador que “des del poble veí hi ha
cent vint-i-set corbes fins a Obaba, però que pujant, després de la corba
vuitanta vuit, hi ha una petita recta entre els arbres que dóna accés a un
mirador des d´on es veu primer una vall, i després el mar”. Allà, de petits es
posaven els nens del poble per veure millor la cursa de bicicletes que hi
passava un cop a l´any.
En el primer
relat del llibre de Bernardo Atxaga, un nen d´origen alemany que es diu Esteban
Werfel ens explica el dia que, tenint catorze anys, va entrar per primera
vegada a l´església d´Obaba, que era al capdamunt del pujol, al final del camí.
Impressionat per la foscor del temple i les flames dels ciris de l´altar, li va
semblar veure un àngel que pujava des de baix fins al cor on ell era. Quan va
tenir l´àngel al davant va veure que era una noia rossa molt maca que li va
preguntar “si sabia què era l´amor”. Abans de desaparèixer li va dir el seu
nom: Maria Vockel –que en alemany sonaria com ara Maria Ocell. Després es va
desmaiar, i quan va sortir de l´església va caminar eufòric camí avall pensant
que “la visió que acabava de tenir dins l´església havia emborratxat el seu
cor”. Sempre més va pensar que aquell havia sigut el seu primer amor.
