A la
novel·la Txevengur d’Andrei Platónov
hi apareix un cavall que porta el nom de Força Proletària, el propietari del
qual, per tal de fer-lo avançar, li diu no pas “Arri!” com seria preceptiu,
sinó “Rosa!” perquè amb aquest mot li està dient a l’animal –i ell ho comprèn
també així– que ha d’anar endavant sens falta, com si cerqués la tomba de Rosa
Luxemburg.
Aquest
microbús de la foto, que mou també la força proletària dels suburbis de les
grans ciutats d’aquí cap allà, tot i ser japonès d’origen, sembla que també
respongui al nom de Rosa. Ara bé, si mirem atentament la imatge, ens adonarem
–pels papers que hi ha al parabrises, per exemple– que l’acció transcorre a un
país àrab. Si aquest país fos Síria, es podria dir Rosa de Damasc; si fos
Egipte potser seria la Rosa d’Alexandria o, fins i tot, la Rosa Porpra d’El
Caire; si fos Palestina portaria el nom de Rosa de Jericó i si fóssim a la part est de Jerusalem es diria Rosa de Getsemaní.
Però si mirem
més atentament i ens fixem en la matrícula del quadrúpede veurem que té un
cedre blanc dibuixat sobre un fons blau: això vol dir que som al Líban i que el
vehicle està reposant, ben d’hora al matí, als voltants de l’estació
d’autobusos de Beirut, just abans d’obrir les portes per deixar pujar la força
proletària, que es dirigirà –no pas abans que el cotxe s’ompli– amunt o avall
d’aquest petit i allargassat país: com el cavall de Txevengur, aquesta altra bèstia ensumarà també tombes revolucionàries tan bon punt com s’engegui
i es posi en marxa; i fent cas del tot a l’ordre de “Rosa!” els cavalls del
motor començaran a fer força arran de terra per dirigir-se cap als deserts
polsegosos del nord o del sud.
Malgrat
totes aquestes voltes, la imatge va ser presa sota els efectes d’una altra
revolució més propera; ens la indica els número cinc rere el vidre del davant i
l’atzar d’alguns números més de la matrícula: el cinc és el mes de maig i l’any
el seixanta vuit. I darrera el maig del 68 s’amaga encara –com en un joc de
nines russes–, una altra Rosa que s’ha presentat, de vegades, a sí mateixa com a “cupletista marxista”.
