Un dels contes més coneguts d'Anton Txékhov –"La senyora del gosset"– tracta, entre d'altres coses, d'un doble adulteri. Dmitri Dmítritx Gúrov i Anna Serguéievna enganyen els seus respectius cònjuges, primer a Crimea on passen l'estiu i després a Moscou on la infidelitat s'allargarà en el temps.
Després de la primera trobada íntima a l'hotel d'ella, Anna Serguéievna se sent culpable, plora i fins i tot li arriba a dir a ell que no l'ha respectada. Mentrestant, Dmitri Dmítritx agafa una síndria que hi ha sobre la taula, en talla un tros i se'l menja lentament. Després van estar callats durant mitja hora, ens diu el narrador.
A primer cop d'ull, la síndria és la pròpia Anna Serguéievna, que en Gúrov s'ha menjat. Pot simbolitzar el desig amorós, el sexe, tot i que no deixa de ser la fruita adient per fer-se passar la set, sent on són: d'estiueig al sud, a Ialta, i per això és normal que n'hi hagi a les habitacions dels hotels. L'actitud de Dmitri Dmítritx també ens indica que, mentre que ella s'ho pren a la valenta, per ell el que ha passat no té cap importància.
Vladimir Nabokov també s'hi fixa, en la síndria, i en el seu Curs de literatura russa ens diu que la fruita simbolitza més aviat un estat d'ànim. I relaciona la síndria amb un esturió una mica passat que Gúrov es menja amb un amic en un restaurant de Moscou, durant els dies en què no fa altra cosa que pensar en ella. De la satisfacció de la síndria al malestar i el desassossec del peix passat.
Nabokov ho deixa aquí, però hi ha un parell d'escenes cap al final del conte que ens poden ajudar a donar, encara, una altra volta a la interpretació d'aquests apunts gastronòmics. Anna Serguéievna visita Gúrov a Moscou cada dos o tres mesos venint d'una ciutat de províncies. Queden a un hotel. El dia de la trobada amb què es clou el conte, Gúrov va cap a l'hotel i, de pas, acompanya la seva filla a l'escola. Neva i el pare li explica a la filla per què, tot i que estan a tres graus positius, cauen aquells flocs grossos i humits. La nena aprofita i li pregunta per què a l'hivern no trona i ell també l'hi explica. Ja a l'habitació amb Anna Serguéievna es repeteix l'escena de la primera trobada: ella plora inconsolable i no pot ni parlar. Ell pensa: bé, deixem que plori. I seguidament encarrega un te i se'l pren mentre ella continua plorant girada d'esquena.
Hem passat de la síndria al te, cosa ben normal a Moscou, a part que sabem que està nevant i fa fred. Però l'actitud d'ell és la mateixa: una certa impassibilitat mentre ella plora, i un silenci perllongat que nega qualsevol possibilitat de diàleg. Però, què hi pinta l'escena precedent amb la filla? Ell respon a la nena amb explicacions científiques respecte de fenòmens físics que es donen durant la caminada. Gúrov parla amb una certa seguretat sobre lleis de la natura. Però un cop és amb la seva amant fa silenci, perquè els problemes que es plantegen amb aquest amor secret no tenen cap enunciació clara que es pugui formular. Si això fos així, tant la síndria, com l'esturió i el te simbolitzarien lleis morals relatives a l'amor per les quals no hi ha paraules que puguin ser pronunciades.
De la mateixa manera que la poma de Newton anuncia la Llei de la Gravitació Universal, la síndria de Txékhov ens indica la impossibilitat de fixar cap llei relativa a l'amor entre els humans. No hi ha paraules per cap Llei de la Gravitació Universal de l'Ànima.
