el cas
No és gaire habitual que una parella d’escriptors –marit i muller en el moment dels fets– publiquin, cadascú pel seu costat, els relats en forma de novel·la d’una part concreta de la seva vida en comú, i molt menys si els fets que es narren són prou controvertits com per incloure els episodis de malaltia mental d’ella –amb els seus ingressos hospitalaris corresponents–, la crisi de convivència mútua en una granja d’un poblet del sud de Suècia, i la decisió compartida de tenir un altre fill –tot i que ja en tenien tres més, dues nenes i un nen– que finalment serà una altra nena. Fets, tots plegats, que desencadenaran la separació definitiva.
La versió d’ell, titulada En primavera, la publicarà el 2016. La d’ella, titulada Filla d’octubre la publicarà el 2019. Les traduccions, en castellà l’una i en català l’altra ens han arribat el 2021 i 2022 respectivament, però només amb un interval de tres mesos entre l’una i l’altra.
estratègies narratives
El to de Karl Ove és el mateix, si fa no fa, que el dels sis volums de La meva lluita, o sigui el gust pel detall mínim de la vida quotidiana barrejat amb llargues paragrafades de monòleg interior on filosofa sobre qüestions ètiques o literàries. Ja al darrer volum d’aquella sèrie, encara vivint a Malmö, ens parlava cruament de la malaltia mental de la seva dona i dels seus ingressos a l’hospital. Ho feia descrivint com ell s’ocupava dels nens, encara petits i com rebia les visites tant de la mare d’ell com de la mare d’ella per ajudar-lo amb el dia a dia de les criatures per tal que ell tingués una mica de temps propi per escriure. A En primavera, l’estratègia narrativa és exactament la mateixa: ell es cuida dels nens, una de les quals acabada de néixer, els lleva, els dona l’esmorzar, els acompanya a l’escola, fa els biberons, canvia a la criatura, etc. Tot això amb la seva parella o bé absent, o bé al llit dormint fruit de la medicació que pren. Es veu a l’escriptor robant minuts preciosos del seu temps per tancar-se al seu estudi per tal d’escriure.
L’estratègia narrativa de Linda Boström a Filla d’octubre és totalment una altra: les cent cinquanta pàgines del text són una barreja de les seves estades a l’hospital psiquiàtric de Helsinborg entre el 2013 i el 2017, les seves relacions amb altres interns, infermers, metges i, sobretot, una reflexió sobre els tractaments d’electroxoc a què va ser sotmesa en aquesta institució. També parla de la seva família: la mare actriu del Dramaten, el pare, violent i també ingressat per malaltia mental... Parla del marit i els nens també, però sobretot d’ella mateixa: una infància rebel i una joventut amb diferents interessos que la portaran al teatre, la ràdio, el cinema documental i l’escriptura. L’estil és volgudament entortolligat i sovint confús, reflectint l’estat mental i anímic en què es trobava quan relata els fets.
l’interlocutor
Ara bé, si alguna cosa distingeix clarament els dos textos és el fet de a qui estan adreçats: Karl Ove escriu la novel·la per a la seva filla nounada. I, de fet, acaba amb un epíleg datat el 2016 on ens diu que ja té dos anys. En primavera és el testimoni, per tant, dels fets que van envoltar el naixement i primers anys de vida de la nena que el seu pare pren cura de transcriure, per tal que quedi testimoni de com la va cuidar i estimar des del primer moment, tal i com li diu ja a les primeres planes del llibre. El text conté una desena d’il·lustracions –aquarel·les amb colors i temes primaverals– que endolceixen una mica el contingut cru d’algunes escenes alhora que subratllen que el text va dirigit a un nen.
L’interlocutor de Linda, però, és el seu marit Karl Ove. Tot el text va dirigit a ell, amb qui parla, discuteix i matisa els fets de la seva convivència, com si, de fet, estigués contestant una carta que li ha estat escrita prèviament. Podem arribar a pensar que Filla d’octubre és la resposta a En primavera. Ara bé, el to emprat no és tant de retret –que n'hi ha– com d’explicació. El text de Linda està més a prop d’una confessió personal que no pas d’una llista de greuges. Diguem que vol ser –o bé almenys d’alguna manera funciona– com una mena de justificació, tant de la seva conducta com de la seva malaltia: genètica, infància i electroxocs estarien al darrere de moltes de les preguntes que subtilment planteja Karl Ove.
la lluita dels escriptors
Una de les coses més interessants després d’acarar tot dos textos és veure de quina manera dos escriptors amb família nombrosa han de buscar i trobar temps propi per dedicar-se a escriure. És significatiu que a la novel·la de Karl Ove Knausgård l’únic escriptor que hi surt sigui ell, i que mai es mencioni que ella també escriu, ni com, ni on, ni quan (excepte a l’epíleg, i en forma de retret, perquè li fa saber a la filla que tot i que a la Linda no li agrada el món rural, resulta que ja ha escrit dos llibres mentre han viscut a la granja).
Pel text d’ella sabem que ell es tanca a la seva caseta del jardí a escriure i que no se’l pot molestar, i que moltes de les estades de les respectives àvies, tampoc no tenen altra funció que alliberar el temps del pare envers les criatures per dedicar-lo a l’escriptura. També sabem que bona part de l’escriptura d’ella la comença a l’hospital, primer com a teràpia suggerida pel personal sanitari i després simplement perquè allí té temps per dedicar a ella mateixa.
el macro-text
Cal dir que els textos de l’un i l’altra es complementen d’alguna manera. Però també permeten desemmascarar les respectives estratègies narratives. Cada un dels dos autors es construeixen com a personatges atractius al lector, però vistos des de la perspectiva dels contra-personatges creats pels respectius cònjuges mostren les misèries de la tria interessada dels fets, dels silencis i les coses no dites. Per exemple, és significatiu de quina manera tan diferent descriuen l’un i l’altra les estades de vacances dels estius de diferents èpoques: en general optimistes des del punt de vista d’ell; pessimistes i angoixants des del punt de vista d’ella. D’alguna manera, el matrimoni Knausgård/Boström es despulla en el macro-text resultant d’ajuntar les dues novel·les.
Al text de Karl Ove se'ns explica una estada a l’illa de Fårö a la casa d’hostes d’Igmar Bergman a rel de participar en una trobada acadèmica sobre el cineasta suec. Karl Ove ens narra com van mirar junts, amb la seva dona –embarassada de poques setmanes de la darrera filla–, Secrets d’un matrimoni i com a ell, de jove, el va colpir l’adaptació al cine que la dona de Bergman –la noruega Liv Ullmann– va fer de la novel·la del seu marit Converses íntimes. Sembla com si Karl Ove i Linda, emulant Bergman i Ullmann conversessin íntimament a través del que calla cadascú al seu text, fent aflorar així algun que altre secret dels que van contribuir a posar fi al seu matrimoni.
