els fets
El dia 4 de setembre d'enguany, durant el torneig de Saint Louis, la Sinquifield Cup –un torneig presencial amb ritme de joc lent–, es van enfrontar a la tercera ronda el campió del món Magnus Carlsen amb Hans Niemann, un jove jugador nord-americà de dinou anys, a qui havien convidat al torneig a darrera hora per substituir un altre jugador que no podia participar. Niemann va jugar de manera impecable, sense fer ni un error i va guanyar la partida. L'endemà, Magnus Carlsen va anunciar que es retirava del torneig amb un tuit que incloïa un vídeo antic de Mourinho on deia que si parlava llavors tindria greus problemes. Sense dir-ho, Carlsen acusava Niemann d’haver fet trampes.
El cas és que encara no dues setmanes després tots dos jugadors van coincidir en un altre torneig, el Julius Baer Generation Cup, un torneig de ritme ràpid –15 minuts per jugador i partida– i que es juga online, o sigui cadascú des de casa seva. A la sisena ronda, que és quan els va tocar enfrontar-se, Magnus Carlsen va inclinar el seu rei quan només havia fet un moviment. Va tuitar: el meu abandonament parla per sí mateix. Una altra vegada sense dir-ho ens deia que no jugaria amb un trampós.
les reaccions
El món dels escacs va quedar commocionat quan Carlsen es va retirar de Sant Louis sense donar més explicacions. El propi torneig va decidir tirar-hi terra a sobre i va anular les partides jugades per Carlsen i van continuar com si res. Les xarxes van bullir i es van dividir entre els partidaris i els detractors de l'un i l'altre. Un comentarista –i jugador de l'elit escaquista– gens sospitós, Peter Svidler, va fer unes declaracions en el sentit que s'havia d'aprofitar aquest fet per posar sobre la taula un tema que ja feia anys que circulava –en privat– entre els millors jugadors del món, però que era un tabú plantejar-lo públicament: que hi ha jugadors que fan trampes, ajudant-se de mòduls de computació.
Després d'abandonar Magnus Carlsen amb només una jugada a la Julius Baer Generation Cup, una partida que tothom estava esperant, el món dels escacs va entrar directament en estat de xoc. Les postures dels partidaris i detractors es van radicalitzar i es va començar a demanar mesures contra Magnus. La pròpia televisió noruega que retransmetia el torneig es va manifestar en el sentit que aquest fet era una falta d'esportivitat i que per tant Carlsen havia de ser sancionat.
els precedents
Com que Carlsen es va negar a donar més explicacions, es va desenterrar una entrevista seva a la televisió noruega d'uns anys enrere on ell manifestava que hi havia jugadors joves que havien fet uns progressos espectaculars en poc temps i que hi havia sospites que no estiguessin fent trampes. Hans Niemann podria ser un d'aquests joves perquè va passar de ser un jugador regular a ser un jugador excel·lent en només dos anys, justament entre els setze i divuit anys.
Que Hans Niemann havia fet trampes era un fet conegut en el món dels escacs. Pel que sembla havia estat expulsat vàries vegades de tornejos online en detectar-se que feia servir mòduls d'anàlisi per jugar les seves partides. La influent plataforma de joc online chess.com fins i tot li va prohibir de participar en els tornejos que organitzen.
Alguns comentaristes d'escacs van capbussar-se en partides antigues de Niemann del període –quan tenia setze anys– on va esclatar el seu joc. Analitzant victòries seves en els tornejos on va assolir la categoria de Gran Mestre van arribar a la conclusió que hi havia dubtes raonables respecte del seu joc, donada la qualitat de les combinacions, gens d'acord amb la força escaquística que tenia en aquells moments.
la confessió
Davant tota aquesta pressió ambiental, el que sí que es va veure obligat a parlar va ser Hans Niemann. I ho va fer de seguida després que Carlsen es retirés de Sant Louis. Un cop finalitzada la ronda següent, va ser entrevistat pel comentarista del torneig i davant l'estupor de tothom va reconèixer que sí, que havia fet trampes, però quan tenia dotze anys, i una segona vegada quan en tenia setze. I que era cert que l'havien expulsat de chess.com i que li havien prohibit de jugar més en la seva web. Però que això ja s'havia acabat. Que no havia fet més trampes des de llavors i, per descomptat, tampoc a Sant Louis. Simplement havia tingut sort i aquell mateix matí de la partida amb Carlsen s'havia preparat la línia que després es donaria a la partida i que per això va jugar ràpid i precís.
escacs, tecnologia i diners
Per acabar d'entendre la conducta de Magnus Carlsen, en la meva opinió, encara hem d'anar una mica més enrere i aturar-nos en el moment, fa uns mesos, en què va decidir que no defensaria més el seu títol mundial. Es va afanyar a dir que no deixaria de jugar a escacs i que simplement li faltava motivació per repetir una vegada més el que ha fet durant els darrers deu anys i tornar a enfrontar-se als mateixos jugadors. Va arribar a suggerir que potser sí que hagués defensat el seu títol contra algun dels jugadors joves com ara el persa Alireza Firouzja. Va passar una mica més desapercebut el fet que Magnus també suggerís un canvi de format en el campionat del món. I això té molt a veure amb el seu apropament al joc dels joves talents dels escacs: ell proposava un model que inclogués partides de tres ritmes diferents, o sigui mitja hora, quinze minuts i cinc minuts. Ni més ni menys que el tipus de torneig que ell mateix promociona des de la plataforma d'escacs chess24.
D'ençà de l'any 1997 que el programa d'ordinador Deep Blue va guanyar el llavors campió del món Garry Kaspàrov, el joc dels escacs va fer un tomb considerable. D'una part, va quedar ja clar per sempre que les màquines guanyarien sempre els jugadors de carn i ossos perquè la capacitat de càlcul dels enginys és infinitament superior i encara segueix augmentant. Però per altra banda l'aparició del vessant digital va obrir noves perspectives fins llavors insospitades, des de la possibilitat de preparar-se i entrenar amb l'ajut de les màquines fins a l'aparició de webs especialitzades per jugar online, a part d'oferir cursos, xerrades temàtiques, anàlisi de partides, comentari de tornejos etc. I la culminació de tot plegat ha estat que, en aquests moments, es pot seguir per internet en temps real qualsevol torneig presencial o digital que s’estigui jugant a qualsevol lloc del món.
Tot això ha fet que s'obrís en el mon dels escacs una possibilitat de negoci que fins llavors no hi era. En aquests moments molts tornejos estan pensats per ser retransmesos online a través de plataformes digitals especialitzades, amb els seus comentaristes, xats, etc. També els jugadors tenen les seves pròpies pàgines privades en diferents plataformes. Algunes amb milions de seguidors com és el cas del jugador americà Hikaru Nakamura.
El fet de poder no només visualitzar tornejos, sinó també jugar partides amb el telèfon mòbil en qualsevol moment i des de qualsevol lloc ha atret també un públic més jove que s'havia anat allunyant dels escacs presencials jugats amb ritmes lents. El més comú avui dia és fer partides ràpides de cinc minuts i fins i tot ultra-ràpides d'un minut.Tot això ha popularitzat els escacs, els ha monetaritzat i n'ha fet negoci. La contrapartida és que el joc ha migrat cap al mon digital i cap a ritmes de joc més ràpids. El propi campió del món Magnus Carlsen ha invertit part dels seus guanys en plataformes digitals d'escacs i ha promocionat tornejos específics amb ritmes ràpids i semi-ràpids pensats per ser seguits online sense haver d'avorrir-se amb partides llargues.
la puresa dels escacs
Magnus Carlsen ha sigut titllat –ja quan tenia vint anys– de persona seriosa, introvertida i fins i tot melancòlica. També se sap que és un treballador incansable i que les seves preparacions són exhaustives en tots els sentits: físic, tècnic, psicològic i emocional. A tot això hi afegeix un esperit competitiu fora de mida, fet que fa que busqui la victòria fins i tot en posicions en què sembla impossible de progressar. En general, Carlsen s’ha comportat sempre de manera exemplar, per això es fa estranya la seva conducta en l'afer Niemann. Sembla com que hi hagi un component profundament ètic que fa actuar Carlsen d'aquesta manera tan radical i, aparentment, megalòmana. És probable que la seva posició de campió mundial el faci actuar amb la responsabilitat màxima de qui ha de donar exemple i protegir el noble joc de tot tipus de tripijocs, fins i tot amb el risc que et titllin de mal educat, o d'abús de poder, volent ser jutge i part alhora.
max weber
Cal recordar en aquest punt l'assaig seminal de Max Weber L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. Potser aquest ascetisme calvinista que sembla traspuar Magnus Carlsen podria ser analitzat també des del punt de vista de la seva feina, de com s'ha guanyat la vida i de com vol seguir guanyant-se-la a partir d'ara.
Max Weber ve a dir que els protestants treballen per deure i que fer diners, per tant, és una mena d'obligació que serà recompensada. Fer bé la teva feina i guanyar diners és, per tant, la manera correcta de comportar-se en aquest mon. Pels catòlics, això és diferent perquè d'alguna manera se'ls ha ensenyat a menystenir els béns d'aquest mon –perquè la recompensa serà a l'altre. Fins i tot per molts catòlics està mal vist guanyar massa diners.
Un punt clau que Max Weber fa notar en la diferència entre catòlics i protestants és el fenomen de la confessió. Els catòlics pequen i a través del sagrament de la confessió són perdonats. El món calvinista no té aquest procediment. "Ser protestant és ser com un monjo des del primer moment" fa notar Max Weber. Els protestants, per tant, detesten el pecat. Hans Niemann va pecar i va confessar, però mai serà perdonat des d'una ment calvinista com la de Carlsen.
escacs, trampes i negoci
Per altra part, des del tomb dels escacs cap a l'àmbit digital no hi pot haver una cosa pitjor que algú que faci trampes servint-se dels propis mitjans digitals. Perquè el negoci s'ensorraria. Quina gràcia tindrà jugar online sabent que et poden fer trampes en qualsevol moment? I el mateix val pels tornejos presencials: així s'ha d'entendre que just a la ronda posterior a la retirada de Magnus Carlsen del torneig de Saint Louis es decretés des de l'organització un retard de quinze minuts en la retransmissió online de les jugades (en un intent que, en el cas que algun jugador rebés ajuda exterior pel procediment que fos, almenys aquest fet li representés un entrebanc, ja que el còmplice no rebria les jugades fetes sobre el tauler a l'instant).
En aquest sentit s'ha d'interpretar també que la plataforma de joc més important del moment, chess.com fes un comunicat uns dies després informant que havia suspès indefinidament el compte de Hans Niemann al seu portal. I que havien enviat un correu a l'americà informant-lo detalladament de totes les vegades que havia fet trampes en els seus tornejos, i que no havien sigut només dues sinó moltes més.
En una entrevista del 2019 ja Magnus Carlsen advertia que en el joc dels escacs prevalia, per sobre de tot, una norma bàsica que era la confiança en el rival. Si es trenca aquesta confiança s'acaba el joc tal i com el coneixem. En aquests moments, el cas encara no està resolt del tot i que a les darreres declaracions de Carlsen, aquest apunta cap a un dels entrenadors de Niemann, Maxim Dugly que ja havia esta involucrat en algun cas semblant en el passat. Per altra banda, la FIDE (Federació Internacional d'Escacs) ha decidit intervenir en la polèmica i ha fet un comunicat oficial anunciant que iniciarà una investigació sobre l'afer tant bon punt es presentin les primeres proves. Al mateix temps apel·la a la responsabilitat de Carlsen de donar exemple en la seva conducta com a campió del món i es compromet a crear una comissió de fair play i a millorar els protocols per tal de prevenir les trampes en els tornejos que depenguin d’ells. Caldrà estar atent a les properes jugades.
