Tot i que ens van arribant traduccions dels clàssics, ens resulta més difícil llegir literatura contemporània russa. Per això ens cal aprofitar tots els gèneres per tal d'accedir al dia a dia de la societat russa actual. Aquí, la ficció, el reportatge periodístic i el còmic es complementen per fer-nos una aproximació de múltiples cares de l'estat actual del nou país nascut de les cendres de la Unió Soviètica.
L'escenari més gran del món
Manel Alías ha resumit els seus set anys com a corresponsal a Moscou de TV3 i Catalunya Ràdio en una seixantena de cròniques que ha recollit en el llibre L'escenari més gran del món. Gran per les dimensions físiques (s'inclouen reportatges que van des d'Ukraïna fins a la part més oriental de Sibèria), i teatral per la incidència que fa en les vides de la gent del carrer. La vida a la capital, les protestes dels dissidents, els oligarques, la religió, la política, l'amor, el fred i el vodka són altres fils conductors que ens apropen a la realitat del russos d'avui.
Pedra, paper, estisores
Aquest és el títol del nou recull de contes de Macksim Óssipov, autor del qual ja vam poder gaudir un primer llibre de contes titulat El crit de l'ocell domèstic. Els temes que tracta Óssipov des de la ficció són pràcticament els mateixos que els que tracta Alías: la política, els oligarques, l'amor, el vodka, la religió, els dissidents, etc. Però també s'acosta subtilment a altres tòpics com ara l'herència del model soviètic, o la vida a ciutats mitjanes de la Rússia de províncies. També el tipus de vida que afronten els joves en aquest país nou. I encara també la vida dels emigrats. Tot això amb molts personatges que són metges, músics, professors i un to melancòlic i desencantat que recorda Txèkhov.
Altres Rússies
A mitjans de l'any 2020 es va publicar la traducció d'aquest recull de la dibuixant i grafista Victoria Lomasko que podríem anomenar còmic però que la pròpia autora prefereix dir-ne reportatges gràfics. A la manera de Joe Sacco, el que fa Lomasko és documentar amb dibuixos la vida al carrer de personatges marginals i sobretot les protestes ciutadanes entre els anys 2008 i 2016. Els temes que toca són: els reformatoris, les escoles rurals, els immigrants, la gent gran i l'església ortodoxa, les prostitutes, les solteres a les províncies...I també dibuixa manifestacions multitudinàries, judicis (Pussy Riot i altres), la comunitat LGTBI, etc.
És curiós de constatar com aquests tres gèneres, aquestes tres formes de parlar de Rússia, conflueixen d'una manera natural. Així, mentre molts dels reportatges de Manel Alías semblen ficció, els contes d'Ósssipov ens semblen gairebé reals. I els dibuixos de Lomasko, tot i actuar com a fotografies fidels als fets relatats, tenen la distància suficient per donar-nos una versió críticament elaborada d'allò de què dona testimoni.
