R. em va
enviar aquesta foto, que va fer a l´interior de l´equipament cultural de la
Fabra i Coats a Barcelona, amb un lema que deia “foto blindspot”. Li vaig
preguntar si sabia que Teju Cole al seu llibre Blind spot havia inclòs unes quantes fotos d´ escales de mà, i em
va contestar que no. Per tant R. va afinar molt la mirada, de fet.
L´escriptor
i fotògraf americà d´origen nigerià ve a dir que l´escala de mà ens iguala a
tots, perquè n´hi ha arreu del món i es fan servir de la mateixa manera: o bé
ens permeten pujar o bé ens permeten baixar. Per altra part, diu també Teju
Cole, a nivell simbòlic per exemple, una escala de mà en un cementiri ens pot
fer imaginar els àngels pujant i baixant a través d´ella, en referència a
l´escala de Jacob que, segons el Gènesi, arribava fins al Cel.
Les escales
mecàniques dels grans magatzems són una altra cosa. O pugen o baixen, o bé n´hi
ha un doble joc, unes que pugen i altres que baixen, sense ambigüitat possible;
en canvi, les escales impossibles que va dibuixar Escher no porten enlloc,
esgoten el seu poder simbòlic en sí mateixes, com a simple il·lusió òptica.
Per tant, si
haguéssim de buscar un equivalent modern a l´escala de mà, l´hauríem de trobar
en l´ascensor, que permet pujar i baixar, i que quan està en repòs, conté totes
les opcions potencials d´anar amunt o avall. Per això, la imatge d´una escala
de mà dins d´un ascensor és, com a mínim, inquietant. Un símbol dins d´un
símbol. A la fotografia, l´escala de mà manté una certa dignitat que traspua de
la noblesa de la fusta de què està feta, en contrast amb la lluentor de
l´alumini i els fluorescents de la caixa.
Com que
l´ascensor correspon a un edifici anomenat Fàbrica de Creació, i atès que R. ha
fet, últimament -a les seves aules- els seus flirtejos artístics, ens podríem
preguntar si aquest artefacte complex no porta directament al cel de l´Art, o
bé si, donada la idiosincràsia dels artistes, ascensor i escala es compensen per no fer excessiu el subidón creatiu o, per contra, per suavitzar la
davallada de la decepció.
No podem
evitar, però, d´imaginar-nos la porta de l´ascensor tancant-se i, com si fos
una pel·lícula de David Lynch, el fluorescent i les fletxes de pujar i baixar
començant a fer pampallugues, mostrant-nos i amagant-nos la secreta relació catàrtica
entre l´escala, l´ascensor i el moviment.
