Foto de Pentti Sammallahti
Vaig veure aquesta foto per primera vegada l’estiu de 2019 al Fotografiska de Tallinn justament el dia que Vladimir Putin arribava a Hèlsinki en viatge oficial. La retrospectiva sobre el fotògraf finès es titulava “Distant land” i aquesta foto en qüestió estava enquadrada en la sèrie sobre Rússia.
La instantània està datada del 1992. Explica Sammallahti que la va fer al punt àlgid de l'hivern a les illes Solovetsky, a la Mar Blanca, al nord-oest de Rússia. Degut a la cruesa del clima, aquest lloc queda aïllat del continent sis mesos cada any, fet que el va fer ideal per posar-hi un camp de treball per a presoners polítics russos durant les dècades dels vint i dels trenta del segle XX. A l'illa principal, des del segle XVI s´hi va erigir un gran monestir ortodox fortificat que encara és la principal atracció turística avui dia. Els habitants de la zona diuen que és un lloc sagrat, però ningú tampoc oblida que també va ser un gulag. Sammallahti ens diu que va tardar dues setmanes a fer la fotografia bona, després d’uns cent vint intents anteriors. El fotògraf finès explica que estant a l'única pensió de l'illa veia passar el gos cada dia amb la maleta fins que va gosar preguntar què passava. Li van explicar que el gos pertanyia a un home sense cames que vivia, solitari, als afores del poble i que cada dia enviava el gos a l'única tenda de l'illa, a uns quants quilòmetres de casa seva. L'home posava la llista del que volia a la cartera, juntament amb els diners, i el gos tornava tot seguit amb la comanda. Gairebé sempre, li van dir, a la cartera només hi porta pa i vodka. Sammallahti va decidir llavors fotografiar el gos: va buscar el lloc adient on es veiés el poble i el monestir, el camí ben enquadrat i, per retratar millor el gos, va pensar en fer-lo parar perquè estigués quiet i així fer més instantànies. Va pensar que si posava una llauna de sardines al costat del camí, el gos s’aturaria i el podria enquadrar millor, però el gos mai s’aturava. Finalment, després de dues setmanes de provar-ho, un dia va arribar un gat i es va començar a menjar les sardines; ell va pensar que entre el gat i l'olor de peix segur que pararia, però el gos va continuar com si res. Va ser la foto bona. Sammallahti diu que el gos anava per feina, estava fent la seva rutina diària i per això res el podia distreure.
Aquesta és la història que hi ha darrera la foto. Però, com a mínim, n'hi ha una altra: fixem-nos en les passes que es veuen arran de camí. N´hi ha a totes dues bandes. Les de l’esquerra estan mig esborrades, però les de la dreta són recents. Sabent que el fotògraf va estar dues setmanes fent provatures amb el gos podem pensar que les passes són de Sammallahti, les de l’esquerra dels dies que va fer fotos fallides, les de la dreta del dia mateix de la foto bona, com si el fotògraf volgués deixar la seva firma. Si no és això, llavors de qui són aquelles passeres?
