Escala

 

R. em va enviar aquesta foto, que va fer a l´interior de l´equipament cultural de la Fabra i Coats a Barcelona, amb un lema que deia “foto blindspot”. Li vaig preguntar si sabia que Teju Cole al seu llibre Blind spot havia inclòs unes quantes fotos d´ escales de mà, i em va contestar que no. Per tant R. va afinar molt la mirada, de fet.

L´escriptor i fotògraf americà d´origen nigerià ve a dir que l´escala de mà ens iguala a tots, perquè n´hi ha arreu del món i es fan servir de la mateixa manera: o bé ens permeten pujar o bé ens permeten baixar. Per altra part, diu també Teju Cole, a nivell simbòlic per exemple, una escala de mà en un cementiri ens pot fer imaginar els àngels pujant i baixant a través d´ella, en referència a l´escala de Jacob que, segons el Gènesi, arribava fins al Cel.

Les escales mecàniques dels grans magatzems són una altra cosa. O pugen o baixen, o bé n´hi ha un doble joc, unes que pugen i altres que baixen, sense ambigüitat possible; en canvi, les escales impossibles que va dibuixar Escher no porten enlloc, esgoten el seu poder simbòlic en sí mateixes, com a simple il·lusió òptica.

Per tant, si haguéssim de buscar un equivalent modern a l´escala de mà, l´hauríem de trobar en l´ascensor, que permet pujar i baixar, i que quan està en repòs, conté totes les opcions potencials d´anar amunt o avall. Per això, la imatge d´una escala de mà dins d´un ascensor és, com a mínim, inquietant. Un símbol dins d´un símbol. A la fotografia, l´escala de mà manté una certa dignitat que traspua de la noblesa de la fusta de què està feta, en contrast amb la lluentor de l´alumini i els fluorescents de la caixa.

Com que l´ascensor correspon a un edifici anomenat Fàbrica de Creació, i atès que R. ha fet, últimament -a les seves aules- els seus flirtejos artístics, ens podríem preguntar si aquest artefacte complex no porta directament al cel de l´Art, o bé si, donada la idiosincràsia dels artistes, ascensor i escala es compensen per no fer excessiu el subidón creatiu o, per contra, per suavitzar la davallada de la decepció.

No podem evitar, però, d´imaginar-nos la porta de l´ascensor tancant-se i, com si fos una pel·lícula de David Lynch, el fluorescent i les fletxes de pujar i baixar començant a fer pampallugues, mostrant-nos i amagant-nos la secreta relació catàrtica entre l´escala, l´ascensor i el moviment.