És sabuda -perquè així ho va manifestar ell en
algunes entrevistes- la influència africana en l´obra de Gabriel García
Márquez. D´aquesta evidència, tot un seguit d´entesos han teoritzat la gènesi
de l´anomenat realisme màgic també en el continent negre, de manera semblant
als que reclamen l´origen del blues entre els homes del desert i l´Àfrica
Occidental.
No és tan sabut, però sí igualment documentat,
que quan l´escriptor colombià es referia a aquesta influència negra en la seva
obra solia anomenar no pas escriptors africans sinó a una cantant colombiana,
concretament a Totó la Momposina, fins al punt que, a instàncies de
l´escriptor, va ser convidada a Estocolm amb motiu de la cerimònia d´entrega
del Premi Nobel de Literatura.
Els que vam tenir la sort de veure i sentir
Totó la Momposina -una venerable àvia avui dia, però amb un cap i un cos encara
al seu lloc- fa uns mesos a l´Apolo de Barcelona, vam entendre immediatament el
perquè d´aquesta simbiosi artística ente literatura i música per un cantó i
entre Amèrica i Àfrica per l´altra: només sortir a l´escenari envoltada per un
nodrit grup de músics tots uniformats com si fossin mariachis, va començar a
ressonar un poliritme que ens va remetre directament a l´Àfrica Central i que
podria haver estat tocat perfectament per un grup de percussionistes fang.
Aquell dia a Barcelona, Totó la Momposina es va referir a sí mateixa com a mulata, "Yo no soy negra" va dir, no sense ironia, i com a guardiana i divulgadora de la tradició popular colombiana, on la traça afrodescendent hi està naturalment inscrita.
Resulten curiosos aquests viatges d´anada i tornada per l´Atlàntic, perquè tot i que també és sabut el deute que molts escriptors africans confesen tenir amb García Márquez, també és veritat que una vegada que l´etiqueta realisme màgic va fer fortuna, va ser aplicada retroactivament a autors africans tan dispars i diferents com el nigerià Amos Tutuola, el congolès Sony Labou Tansi, el moçambiquès Mia Couto o els angolans Pepetela i José Eduardo Agualusa, fins al punt que algun d´ells ha arribat a ironitzar-ne o mostrar obertament el seu enuig per aquesta simplificació.
Me gusta leer cualquier aportación sobre Gabo. Gracias.
ResponEliminaCoincido contigo en que la aplicación de la etiqueta "realismo mágico" a múltiples obras y autores africanos no es acertada. Para mi es muy difícil pensar en "realismo mágico" en relación a muchas obras que tienen esa calificación.
Discrepo en considerar que Mia Couto es irónico cuando habla de ello. Pienso que lo que él trata de describir es una realidad a la que nosotros no estamos acostumbrados.
“Couto explicó el caso de un hombre que había afirmado que podía volar desde Isla Mozambique hasta La Meca. La plaza del pueblo se llenó ante el anuncio. El hombre, sin embargo, suspendió el vuelo a última hora alegando problemas técnicos, lo que provocó importantes disturbios”
Añadir mundos al mundo, escribió Labou Tansi. En mi opinión, calificar obras de “realismo mágico”, “real maravilloso” o “mágica realidad” es lo de menos, lo de más es garantizarse una buena lectura. Que esta nos muestre lo irreal o extraño, para nosotros, como algo cotidiano o normal, para otros, nos agranda y enriquece, al tiempo que nos ayuda a entender que fuera de nuestra manera de concebir la realidad hay más mundos, tan reales como los nuestros, solo tenemos que decidirnos y mirar a través de otros espejos.
Un saludo
Sonia
Muchas gracias Sonia por tus comentarios y la estupenda labor en Literafrica.
Elimina