Per un cantó, després de l´excel·lent pel·lícula Her que barrejava amor i tecnologia en
temps de perplexitats emocionals, ha arrencat ara en la cartellera la gens
menyspreable 10.000 Km que també
barreja amor i tecnologia en temps no només d´incerteses amoroses sinó també
laborals, o sigui els nostres.
10.000 Km
s´inscriu en aquesta sèrie de films fets aquí, amb pressupostos modestos, però
una factura intimista i una bona qualitat d´escriptura i interpretacions. Penso
en les recents Una pistola en cada mano,
Jo mai, o Tots volem el millor per ella per exemple. En aquest cas la ruptura
és la distància, tan física com mental de la parella, invertint els tòpics i
presentant un punt de vista masculí conservador i familiar versus un punt de
vista femení més arriscat, aventurer i suposadament egoïsta, laboralment
parlant. L´arsenal de gadgets tecnològics
desplegats pels protagonistes no fa altra cosa que mostrar que l´amor és la
mateixa cosa que ha estat sempre i que sense els cossos que es toquin la cosa
es refreda i el pla es desdibuixa.
Curiosament, si a Her
no feia falta la fisicitat, tot era mental, a 10.000 Km ni el software més sofisticat pot salvar la manca del
tacte. I si Her podia llegir-se com
una crítica de la solitud i l´enclaustrament contemporanis, 10.000 Km pot veure´s com un reflex de
la situació de la generació de 30 anys: sense feina, sense parella i amb cap
seguretat a la vista.
Per l´altre, una novel·la: Un hombre enamorado. La literatura nòrdica s´ha posat els darrers
anys de moda, sobretot la novel·la negra, amb la saga Larsson al capdavant i
encara més recentment el fenomen Jonas Jonasson al top ten de vendes. Però hi
ha molta més cosa al nord d´Europa que tot això, per exemple la islandesa Auður
Ava Ólafsdóttir, la finesa Sofi Oksanen o l´autor que ens ocupa el noruec Karl
Ove Knausgård.
Aquesta darrera obra recentment traduïda al castellà és la
segona -després de La muerte del padre-
d´una sèrie de sis llargs textos on l´autor es pren a sí mateix com a matèria
de ficció per explicar-nos la seva relació amb les dones -els seus dos
matrimonis- i sobretot el seu dia a dia com a pare modern de tres criatures en
la Suècia del segle XXI, on viu la família, o sigui el paradigma de la societat
del benestar i de la igualtat de sexes.
Aquí, el que ens interessa és aquest gens dissimulat punt de
vista masculí tant pel que fa a l´enamorament com a la posterior vida en comú i
la posada en escena social del matrimoni amb fills tant pel que fa a les
relacions amb la família, els amics o els veïns com amb la resta de coneguts, per exemple els altres pares de la guarderia, etc.
La mirada crítica de com un noruec veu la societat sueca és
interessant i podria extrapolar-se a una revisió crítica del model nòrdic de
relacions humanes en general, en el sentit que el propi autor inclou en el
relat les seves pròpies por, excessos i incapacitats. La paròdia del pare metro-sexual
perfecte en l´aparença contrastat amb el caos diari en la seva relació amb els
fills i les tasques de la llar acaben dinamitant aquesta imatge idíl·lica de la
civilitat del nord-enllà.
Una vegada més, dos exemples de l´àmbit artístic que ens
mostren l´abisme de les relacions de parella, amb punt de vista masculí, i les
dificultats de conjugar compromís i vida plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada