Dràcula: una novel·la il·lustrada

 1. Narració fragmentada

Dràcula (Bram Stoker, 1898) comença amb una nota introductòria –sense signar– i acaba amb una altra nota, en aquest cas signada per Jonathan Harker i datada set anys després dels fets narrats. Pel to de la nota final, s'endevina que la nota inicial és del mateix senyor Harker que se'ns presenta no com a narrador sinó com a "compilador" d'una sèrie de materials diversos, d'autors diversos i que reflecteixen diferents punts de vista.

Se'ns avisa en aquesta primera nota que "qualsevol material sobrer ha estat eliminat" per tal que la història "pugui ser presentada com un seguit de fets". A la nota final se'ns diu que tots aquests documents van ser guardats en una caixa forta, i que quan es van ordenar per ser presentats com un relat, es va donar el cas que, llevat d'uns pocs fulls originals, gairebé tota la documentació estava formada per còpies mecanografiades.

 

2. Múltiples punts de vista

El gruix dels documents té, per tant, diferents procedències. Les principals fonts d'informació són els diaris personals –datats cronològicament– dels principals protagonistes: Jonathan Harker, la seva dona Mina Murray i el doctor Seward. Cal afegir-hi les cartes i telegrames –també datats cronològicament– que aquests s'envien entre sí i que intercanvien amb altres personatges secundaris, sobretot el professor Van Helsing, així com la Luci Westenra i el seu promès Arthur Holmwood, o l'amic Quincey P. Morris. També hi ha notes manuscrites, algunes de les quals del propi comte Dràcula així com la correspondència del comte amb diferents empreses angleses tant de l'àmbit comercial com de l'advocacia. S'hi inclouen notícies de diferents diaris tant de Londres com d'altres ciutats, així com fragments del diari de Bord del vaixell Demeter o una carta d'una monja d'un hospital de Budapest. També s'hi annexen diferents informes mèdics de varis especialistes.

 

3. Tecnologies de la informació

Se'ns informa ja a la primera entrada del llibre que el diari de Jonathan Harker està escrit taquigràficament. Sembla una cosa anecdòtica però no ho és, perquè de seguida sabrem que qui també usa la taquigrafia és la seva dona Mina, la qual també és una experta mecanògrafa. Se'ns diu que el diari del doctor Seward està enregistrat en fonògraf, i moltes notes i cartes se'ns fa notar que són escrites a mà.

La senyoreta Mina Murray, el primer cop que veu el fonògraf ho troba "terriblement impressionant" i no s'està de dir-li al doctor: "això és millor que la taquigrafia". El cas és que la senyora Murray acabarà passant a màquina tots els diaris taquigrafiats i també els gravats amb fonògraf així com les notes manuscrites, obtenint d’aquesta manera un corpus informatiu (que copiarà per triplicat) de tota la informació bàsica referent al cas de comte Dràcula. A ulls dels altres protagonistes de la novel·la se'ns presenta a Mina Murray com una persona summament intel·ligent i entenimentada, capaç de fer observacions i deduccions que a cap dels altres –mascles– no se'ls acudiria. "Oh! És meravellosa la senyoreta Mina", diu Van Helsing, "combina el cervell d'un home –d'un home extremament dotat– amb el cor d'una dona. El bon Déu la va crear amb un propòsit concret, creu-me, quan la va afaiçonar amb aquesta esplèndida combinació".

 

4. La raó contra l'insòlit i imprevist

Mina Murray és, per tant, l'instrument de què se serveix l'autor per derrotar el Mal. Ho fan entre tots, és veritat, però l'única via d'enfrontar-se a uns fets aparentment paranormals és la recopilació d'informació i l'estudi detallat de tots els ímputs determinants per tal de fer una bona presa de decisions. Si Mina Murray hagués viscut als nostres dies hagués introduït totes les dades a l'ordinador i hagués analitzat totes les variants per tal de trobar l'algoritme adequat per a l'acció correcta. A finals de segle XIX ho fa picant-ho tot amb la màquina d'escriure i fent tres còpies de paper carbó per compartir amb la resta.

Quan Mina Murray lliura tota la informació a la resta i fa les primeres deduccions, Van Helsing diu: "La nostra estimada senyora Mina de nou ens ha donat una lliçó. Allà on nosaltres avançàvem a les palpentes ella ho ha vist clar. Hem retrobat el rastre i aquesta vegada és possible que ens en sortim".

 

5. De Frankenstein a Dràcula

Curiosament Frankenstein, tot i ser publicat vuitanta anys abans que Dràcula, és un llibre més modern en termes de crítica cultural. Podríem dir que és un llibre post il·lustrat ja que es posa en dubte la bondat de la ciència i que aquesta acondueixi al progrés. El monstre s'escapa de les mans del seu creador i literalment fuig nord enllà, sense que la ciència hagi pogut pair ni resoldre el seu estatus post-humà.

Dràcula en aquest sentit és una novel·la més simple: la trama es limita a un enfrontament entre allò ortodox i allò inesperat, entre allò mesurable i allò impensable, entre la vida comuna i allò intolerable. En cap cas es posa en dubte que la raó prevaldrà i que tot incident que ens podem trobar a la vida –per increïble que sembli– podrà ser solucionat amb la força de l'enteniment. Mina Murray tria el camí il·lustrat per excel·lència: l'estadística. La compilació i l'anàlisi de dades per derrotar el vampir i deslliurar-lo de la maledicció eterna. La informàtica venç la sang.