¿Pistola o machete?

La primera vegada que vaig tornar de Guinea Equatorial, a part d´un grapat de petxines de Corisco, l´única cosa que vaig portar de record va ser un machete comprat en una ferreteria de Bata i que va passar miraculosament els controls aeroportuaris de Malabo, Casablanca i Barcelona embolicat en una tovallola. La segona vegada que vaig tornar d´allà vaig portar una cosa molt més valuosa: la història d´un machete.

Va passar que estant a Guinea parlant amb una noia d´allà, la nostra conversa va ser interrompuda pel seu mòbil que es va afanyar a contestar. Per la cara que feia em vaig adonar de seguida que alguna cosa greu estava passant; el cas és que les primeres paraules que va dir la noia que estava amb mi al seu interlocutor van ser: “¿Pistola o machete?”. Quan va penjar em va dir que qui li havia trucat era la seva mare per dir-li que havien trobat morta una amiga seva –crec recordar que va dir que era la seva millor amiga- en un paratge als afores de Malabo. En aquells moments, pel que va dir, no estava clar el motiu de la mort, si és que era un robatori, una agressió sexual o què havia passat.

En la resta de dies que vaig ser allà vaig tornar a veure aquesta noia altres vegades però mai no em va acabar d´explicar  què en sabia del cas ni jo li vaig preguntar res més, però la pregunta que ella va fer a la seva mare em va quedar gravada al cap durant molt de temps: ¿Pistola o machete? Per què aquesta pregunta tan directa quan t´acaben d´anunciar la mort d´un conegut? No va ser fins molts mesos després d´haver tornat que vaig poder fer alguna hipòtesi sobre els fets per tal de donar resposta a aquest enigma. En primer lloc, la noia morta va ser trobada en un paratge proper a la capital, una zona coneguda per ser un lloc d´esbarjo els caps de setmana, on abunden els bars, la música, l´alcohol, i també algunes cases de cites. En segon lloc, qui pot disposar d´una pistola? O bé algun militar o algú proper al poder que pot aconseguir-la. En tercer lloc, per què la pregunta tan sobtada? Perquè qui parlava amb mi i la morta eren amigues i probablement sabia a quins perills s´estava enfrontant.

La meva explicació de la història fou, per tant, que les amigues s´havien fet confidències, i qui sap si advertiments de prudència, sobre la vida amorosa, els amants, o el que fos d´una relació que una d´elles portava en secret i que acomplia els caps de setmana en  aquells paratges on va trobar la mort. L´amant deuria ser un militar o algú proper al govern, i el greuge de la nit prou gran com per acabar tan malament, potser un trencament o un xantatge. Si l´amiga coneixia la identitat del pistoler això explicaria la polaritat i la precipitació de la pregunta: mort violenta per pistola confirmava les temences, i mort violenta per machete obria altres possibilitats: robatori, violació, o el que fos.

Es pot veure algun machete centreafricà en l´excel·lent reportatge fotogràfic d´Albert Masias Refugiats Mbororo; i també una mica de sang i fetge de machete en els dibuixos del Mario a Un arquero tuerto.