Junot Díaz i les traduccions

Per la meva afició a les cultures híbrides vaig entrar fa poc, gràcies a una recomanació, a l´univers de Junot Díaz, un autor dominicà que escriu en anglès sobre el món dels hispans als Estats Units.

Que jo sàpiga, Junot Díaz ha publicat tres llibres fins ara, tots tres traduïts al castellà o català. El primer del 1996 titulat Drown, traduït aquí per Los Boys, un recull de contes  que semblen d´un marcat perfil autobiogràfic; el segon del 2007, una novel.la titulada The Brief Wondrous Life of Oscar Wao, traduïda com  La maravillosa vida breve de Óscar Wao, que no deixa també de ser un recull de narracions familiars amb el contrapunt de la turbulenta història recent de Santo Domingo. Un text aquest que va guanyar els prestigiosos premis Pulitzer i National Books Critics Cercle Awards. I, per últim, un altre recull de contes del 2012 titulat This is How You Lose Her, traduït per I és així com la perds.

De la mateixa manera que llegint Paul Auster ens fem una idea cabal del New York blanc de Brooklin, llegint Junot Díaz ens la fem dels suburbis llatins de New Jersey: la vida dels immigrants dominicans i porto-riquenys, la seva assimilació a la cultura americana i les seves relacions amb les comunitats negres, orientals i caucàsiques, sense perdre de vista mai l´illa originària de Santo Domingo.

L´aspecte costumista dels textos és important, però encara ho és més la construcció de la llengua, perquè l´anglès de Junot està farcit de llatinismes i girs propis de la comunitat hispana i fins i tot la gramàtica s´estira i s´arronsa en funció del castellà subjacent. Per això qui pugui llegir-lo en anglès copsarà la riquesa d´aquest llenguatge híbrid d´anglès fertilitzat d´espanyol, d´espanglish o com se li vulgui dir. La resta, els que l´hem llegit en traducció, ens hem de posar a les mans dels traductors, i aquí és on es complica la cosa, perquè si ja és prou difícil la feina de traslladar matisos a una altra llengua, en el cas que ens ocupa encara ho és més, perquè la llengua original és una espècie d´idiolecte molt particular. En aquest sentit, en la meva opinió, qui millor copsa l´esperit original del text és Achy Obejas, la traductora de la novel·la, potser per la seva condició d´escriptora cubana-americana, que capgira d´alguna manera la direcció en la influència dels idiomes aconseguint un castellà farcit d´anglicismes i amb una gramàtica igualment retorçada, alhora que queden intactes tots els girs dominicans. El traductor de Los Boys es queda a mig camí d´aquest to barrejat i el traductor català penso que encara queda més lluny.