Israel i Palestina (III): els assentaments i el paper de l´exèrcit. Breaking the Silence

Si algú vol aprofundir una mica més en el conflicte entre Israel i Palestina, llavors pot apuntar-se a alguna de les sortides que organitza l´O.N.G. Breaking the Silence per conèixer de primera mà la realitat dels assentaments.

Breaking the Silence va ser fundat el 2004 per ex-soldats que havien fet el servei militar en els Territoris Ocupats durant la Segona Intifada i que no estaven gens satisfets ni de com havien actuat personalment ni del paper de l´exèrcit en general envers la població palestina durant el conflicte. La primera aparició pública d´aquesta organització va ser presentant una exposició a Tel Aviv de fotos fetes pels propis soldats durant aquests anys. I van continuar després recollint testimonis d´abusos i males pràctiques en l´exèrcit, relatats sempre en primera persona pels propis soldats protagonistas, que d´aquesta manera trencaven el silenci sobre la manera d´actuar de l´I.D.F. (Israel Defense Forces). 

A dia d´avui porten recollits més de mil testimonis, no només de la Segona Intifada sinó també de l´operació militar a Gaza de l´estiu passat (Protective Edge), que han editat en una sèrie de llibres en hebreu i anglès, algun dels quals també s´ha traduït recentment a l´espanyol. A part de la labor informativa que fan a Israel que inclou xerrades i conferències a escoles, universitats i associacions de tota mena –incloent-hi kibbutzs i trobades amb ultraortodoxes, colons i haredims- també han començat a donar-se a conèixer arreu del món ja sigui amb exposicions, en entrevistes als diaris o en trobades de Drets Humans.

A part de la vessant de denúncia i difusió, potser el tret distintiu de Breaking the Silence és que  també organitza tours guiats als llocs dels fets. O sigui que et permet conèixer com són els assentaments de colons israelians en territori palestí i també com ho pateixen les comunitats palestines que hi han de conviure, ja sigui en els poblats o campaments contigus, ja sigui en el centre de la ciutat. Fins a aquest estiu se´n podien fer dos de diferents, l´un a la ciutat d´Hebron i l´altra a les muntanyes del sud de Yatta a tocar ja del desert. T´has d´apuntar des de la seva plana web on solen informar amb un marge de temps de poques setmanes de la data del tour, l´idioma –en fan en hebreu i en anglès- i el punt de trobada, que sol ser sempre un lloc conegut ja sigui de Jerusalem o Tel Aviv. Com que solen ser tours d´entre vint o trenta persones, s´omplen de seguida -i sobretot a l´estiu s´acaben fent llistes d´espera de centenars d´aspirants-, per tant si algú vol assistir-hi cal preveure amb antelació les dates i afanyar-se a fer la reserva. Només se´t demana que portis aigua, alguna cosa per menjar i aparell de gravació d´imatges. Hi ha una aportació voluntària d´uns 30 euros per cobrir el transport de tot el dia i la documentació que et facilitaran que inclou des de mapes i textos explicatius –editats en col·laboració amb l'organització israeliana de drets humans B'Tselem- fins a llibrets de testimonis  on es relata l´experiència dels soldats a la zona.

 

Fins ara Breaking the Silence ha sigut una organització més o menys tolerada a Israel però que ha pogut anar fent la seva labor mica en mica i de manera discreta. L´estiu de l´any passat, però, ja va mostrar el seu poder de convocatòria en les trobades contra les operacions militars a Gaza que van reunir  regularment milers de persones en la plaça Yizzak Rabin de Tel Aviv. Darrerament però, ha internacionalitzat la seva lluita arribant a aconseguir que bona part dels seus recursos arribin d´agències de cooperació europees –entre les quals l´espanyola A.E.C.I.D.- i de grups de drets humans i fundacions privades d´arreu del món. Això no ha agradat a la diplomacia israeliana i ha fet que en els darrers mesos se´ls hagi acusat des del propi govern israelià d´antipatriotes i de desacreditar l´exèrcit, fins al punt que la mateixa ministra d´Afers Estrangers hagi posat en qüestió el desplegament internacional de l'organització arribant a pressionar diferents països europeus per fer que rebutgin les seves activitats. Fins i tot se'ls ha titllat públicament de “pomes podrides”.