Israel i Palestina (V): hebron

El dia 28 d´agost al matí vam anar cap al punt de trobada a prop de l´Estació Central d´Autobusos de Jerusalem per fer la sortida cap a Hebron amb Breaking the Silence. La sorpresa va ser gran quan vam veure la quantitat de gent que s´esperava per confirmar els noms a les llistes que duien un parell de noies. Se´ns va informar que sortirien quatre autocars de Jerusalem i quatre més de Tel Aviv. En total unes tres-centes cinquanta persones aniríem juntes a fer la visita al nucli antic d´Hebron, multiplicant per deu el nombre habitual de participants en aquesta sortida. Sense donar cap tipus d´explicació per part de l´organització sobre el per què d´aquesta aposta, la cosa estava més o menys clara per part dels que anàvem seguint habitualment el dia a dia de la O.N.G.: resulta que en les setmanes prèvies a aquesta sortida varis parlamentaris i inclús el propi govern israelià havien qüestionat aquesta associació afegint-se a una campanya de descrèdit iniciada en alguns diaris locals que va provocar un debat a la premsa del país amb posicions a favor i en contra de les activitats de Breaking the Silence. Sens dubte portar vuit autocars de gent a comprovar in situ els assentaments de colons dins el casc antic d´Hebron era una prova de força i una ferma declaració a l'opinió pública que no es deixaven intimidar i que seguirien endavant amb la seva política de denúncia dels assentaments i del paper de l´exèrcit protegint els colons i menystenint la vida diària i la integritat física de la població palestina.

A la ciutat d´Hebron hi viuen actualment unes cent setanta cinc mil persones entre les quals uns set-cents cinquanta colons israelians agrupats en quatre o cinc assentaments dins la kashba o barri antic, ocupant cases i magatzems palestins que han fet seus al llarg dels anys amb la protecció i el vist i plau de les forces de seguretat israelianes (I.D.F. i policia), sent així l´única ciutat palestina que té colons dins el propi casc urbà -a part del Jerusalem oriental-, ja que normalment les colònies jueves se situen totes al capdamunt de turons i a una distància prudencial del pobles palestins.

El cas d´Hebron és diferent, com passa a Jerusalem est, per motius religiosos: perquè allà hi ha la Tomba dels Patriarques, un mausoleu edificat sobre la cova on es creu que van ser enterrats Abraham, Isaac i Jacob, amb les seves dones Sara, Rebeca i Lea respectivament, i que per tant és igualment sagrat pels musulmans com pels jueus -i pels cristians-, com passa també a l´Esplanada de les Mesquites a Jerusalem. Això ha fet que sempre hi hagi hagut jueus vivint a prop del lloc sagrat, però també que la convivència hagi sigut difícil amb moltíssims episodis de morts i revenges al llarg dels anys que s´han anat arrossegant fins als nostres dies. Els fets sagnants més significatius van ser l´any 1929 on una revolta contra els jueus va acabar amb la vida de seixanta-tres persones i l´expulsió de la resta de jueus de la ciutat. Fins l´any 1969 –ja amb tota la Cisjordània ocupada- els jueus no van tornar i fundar l´assentament de Kyriat Arba a l´est, a prop de la ciutat, i fins al 1979 no es van tornar a establir al centre urbà en petits nuclis que avui sumen quatre petites agrupacions de cases. L´any 1994 va tenir lloc la darrera matança justament a la mateixa Tomba dels Patriarques quan el metge jueu i colon de Kyriat Arba Baruch Golstein va disparar  contra la multitud de palestins que pregaven matant-ne vint-i-nou i ferint-ne més d´un centenar.



Tomba de Baruch Goldstein a Kiryat Arba



Quan vam fer la inscripció pel tour a començaments de l´estiu ja se´ns va avisar –i pocs dies abans de la sortida se´ns va recordar via correu electrònic- que donada la violència dels colons i la passivitat o ineficàcia dels cossos de seguretat –exèrcit i policia- per controlar-los, la visita se sabia com començava però no com acabava i que per tant cadascú ens fèiem responsables del que podia passar i l´organització se´n feia de suspendre la visita en qualsevol moment o modificar-la per raons de seguretat. Ja a l´autocar se´ns van donar instruccions pràctiques de darrera hora tals com portar sempre els mòbils i les càmeres a mà i filmar i fotografiar qualsevol incident. Se´ns va aconsellar no discutir amb els colons i sobretot no respondre a cap provocació. Tot això ho vam haver de posar en pràctica de seguida perquè la primera aturada va ser a l´assentament de Kyriat Arba amb l´objectiu ni més ni menys que visitar la tomba de Baruch Golstein enterrat allà i que és venerat entre els colons com un heroi. Tot i que el nostre autocar va arribar dels primers no vam baixar fins que hi vam ser tots, fet que ens va permetre observar les corredisses de militars i de colons cap al parc on hi la tomba. És evident que ja ens estaven esperant. El primer grup que va baixar i va entrar al parc probablement era un grup d´israelians i quan vam veure que tots sortien ja filmant, braços enlaire, amb els mòbils i les càmeres a la mà vam tenir la sensació que anàvem cap a lliurar alguna mena de guerra. Al final la cosa no va ser tan greu perquè entre el fort desplegament de forces de seguretat i que els colons eren amb prou feines unes desenes de joves amb banderes israelianes i un megàfon, sembla que es van sentir desbordats pels vuit grups diferents que ens vam aturar en llocs diferents i vam anar accedint a la tomba de forma ordenada. La tàctica era entorpir les explicacions dels guies amb el megàfon amb música a volum alt i intimidar a la resta barrejant-se entre nosaltres amb les banderes i intentant establir conversa i gravant-nos també amb càmeres i mòbils.

Però de seguida va córrer la veu i quan vam arribar al centre, ja a tocar de la Tomba dels Patriarques, els grups de colons amb banderes i megàfon es van multiplicar i organitzar de tal manera que a cada grup de Breaking se´ns hi va afegir una desena o més de joves colons que ja no ens van deixar en tot el dia, seguint les instruccions d´un parell o tres de caps que els dirigien fent-los barrejar amb nosaltres i cantar cançons patriòtiques o establir conversa o coses per l´estil per tal de dificultar la visita. En el nostre grup, abans d´introduir-nos pels carrerons ja hi va haver un incident on van haver d´intervenir  els soldats i el nostre guia. Per sort la cosa va quedar en res però ja ens va donar el to del que ens esperava en les properes hores.

L´objectiu de la visita era caminar a peu per tot el centre i anar resseguint els petits assentaments de Avraham Avinu, Beit Romano, Beit Hadassah i Tel Rumeida des d´on arribaríem finalment a la seu palestina de Youth against settlements (Joves contra els assentaments) on faríem la darrera aturada abans de tornar. Cal dir que, pel fet de protegir aquests colons urbans, des dels Acords d´Oslo de l´any 1995, la ciutat d´Hebron té un estatus legal mixt una mica complex ja que, per exemple en tot el centre –l´antiga zona comercial i de mercat- està prohibit el pas de cotxes i en molts carrers també el de persones, amb casos esperpèntics on palestins han de circular per un cantó del carrer –on viuen- i jueus per l´altre. Per raons de seguretat també han fet tancar tots els comerços, amb la qual cosa el que abans era una munió de tendes i mercats ara és un barri fantasma, sense vida. Tot això culmina amb el fet que els residents palestins d´aquesta zona –un 10% més o menys del total de la ciutat- estan sotmesos a les lleis militars, mentre que els jueus estan sotmesos a les lleis civils.

El guía mostrant com era abans el carrer amb els joves colons obstaculitzant l´explicació

Mentre anem caminant pel carrer principal del barri, Shuhada Street, anem comprovant el resultat d´anys de conflicte: a un cantó cases habitades per palestins enreixades fins i tot en els balcons per protegir-se de les pedrades dels colons –de fet es veuen vidres trencats arreu- i de l´altre, els propis carrers laterals que anem trobant estan tapiats amb murs de ciment, darrere els quals viuen els colons jueus, alguns dels quals surten a les finestres quan passem i ens increpen. A aquestes alçades ja ens hem adonat que els diferents grups que anem marxant cadascú al seu aire mereixen diferent grau d´atenció per part dels colons que ens molesten, i que són els grups d´israelians els que de debò són provocats i assetjats amb més violència. Els guies s´esforcen entremig del soroll en anar explicant tant el context de la situació actual com el desenvolupament històric que ha portat fins aquí en uns carrers buits on només hi érem nosaltres, els colons i tota mena de vehicles militars contínuament amunt i avall, des de tanquetes fins a jeeps i vehicles de detenció. Quan girem, però, davant del darrer control militar de Shuhada Street (on una setmana després de la nostra estada va morir una jove palestina de 18 anys pels trets dels militars i fins al moment d'escriure aquest post han mort més d'una dotzena d'adolescents palestins ja sigui per trets de militars o de colons) per enfilar cap al darrer assentament, els militars ens aturen i sembla que vulguin racionalitzar el pas dels grups, però de seguida ens adonem que alguna altra cosa passa perquè comencen a arribar més colons, amb més banderes, també dones i nens que fins ara no hi eren. I quan el primer grup tira endavant per passar el darrer tros de cases dels colons queda clar que han estat bloquejats i que la cridòria i el gruix de banderes a dos-cents metres davant nostre ens indiquen que hi haurà problemes. Els guies ens tranquil·litzen i ens expliquen el que ja és evident, que no ens deixen passar en aquest últim tros, el que justament ens ha de permetre accedir a la seu de l´O.N.G. palestina que ens espera. De mica en mica comencen a arribar més i més policies i efectius de l´exèrcit entre els quals una secció sencera d´antidisturbis alhora que l´actitud dels colons barrejats entre nosaltres puja de to i es van formant petits grupets de discussió on participen activament les dones i fins i tot els nens.

Discussions amb els colons que no ens deixen passar

Per les trucades telefòniques dels organitzadors i els caps de seguretat i per l´actitud d´uns i altres queda clar també que ningú vol cedir: nosaltres volem passar, els colons han bloquejat el carrer amb cotxes i s´han assegut a terra i els militars continuen acumulant efectius sense fer fora ni uns ni altres. Finalment després de dues hores d´estira i afluixa hi ha una reunió entre els responsables de Breaking the Silence –que han anat documentant l´incident i penjant-ho tot a facebook i twitter en temps real- i els cossos policials i sembla que tirarem endavant, cosa que no es podrà fer fins a la detenció del cap dels colons, l´activista i polític ultradretà Baruch Marzel, que ha començat a donar empentes als de davant de tot (una detenció, per cert, una mica teatral, com teatrals van ser les abraçades del mateix individu amb els caps policials quan va arribar al lloc dels fets). Al final anirem passant tots amb molta lentitud arran de les cases de Tel Roumeida, en fila índia un per un per un estret cordó que han fet els militars sota els crits i amenaces a mà alçada dels colons, homes, dones i nens.

Detenció del cap dels colons Baruch Marzel

Al pati de la casa que acull l'organització palestina de Joves Contra els Assentaments serem rebuts per un representant d´aquesta O.N.G. que ens donarà les gràcies per haver vingut i ens acabarà d´explicar com és la vida en aquest barri i quines coses estan fent ells per millorar-les, entre les quals documentar tots els abusos tant de militars com de colons i fer-ne difusió a les xarxes socials d´internet. (El dia abans d´escriure aquestes línies s´ha sabut que el responsable de comunicació i el president de l'O.N.G. han estat detinguts i que se'ls ha incautat un ordinador portàtil, una càmera de vídeo, telèfons mòbils i vàries unitats d´emmagatzement de dades). Finalment per no desfer el camí i repetir els problemes amb els colons, sortirem d´allà una mica camps a través, entre oliveres primer i travessant un cementiri palestí després, al capdavall del qual ens esperen els autocars per iniciar la tornada cap a Jerusalem. Hem sortit a les 8 del matí i tornarem ja amb els avisos del sàbat a sobre passats quarts de sis de la tarda d´un dia molt intens.