De Descartes a Olof Palme

 En l'actual número 68 del carrer  Västerlånggatan, residència llavors de l'ambaixador francès Pierre Chanut a l'illa de Gamla Stan, va viure René Descartes els quatre mesos d'estada que va tenir a Estocolm entre l'octubre de 1649 i l'onze febrer de 1650 en què hi va morir.
Després de dos anys de cartejar-se, la reina Cristina de Suècia va demanar al filòsof que l'anés a veure per tal de gaudir de les seves lliçons en persona. El filòsof francès va mostrar les seves reticències a viatjar però finalment hi va accedir. Tot i que la residència de Chanut era amb prou feines a cinc cents metres del castell de la reina, aquesta va emplaçar el filòsof a trobar-se a les cinc del matí en ple hivern, a les cambres glaçades de Tre Kronor, la residència real. Aviat es va veure que no s'avenien gaire, i a mitjans de gener només havien fet cinc sessions. El filòsof va emmalaltir a primers de febrer i va morir deu dies després. La causa de la mort va ser pneumònia segons el metge de Chanut. És sospitós que Descartes no es deixés tractar pel metge personal de la reina i que demanés que li administressin un vomitiu.
Sempre es va sospitar que el filòsof hauria pogut estar enverinat, i el cas és que la polèmica ha arribat als nostres dies on alguns autors han estudiat el cas concloent que els símptomes que va patir el francès serien compatibles amb un enverinament per arsènic.
Com a catòlic en un país protestant, va ser enterrat en una fossa per a orfes al cementiri de l'esglèsia d'Adolf Fredriks a l'actual barri de Norrmalm. Les restes del francès van tardar setze anys a ser repatriades a França, tres després que el Papa prohibís les seves obres.
Avui dia, dins l'església d'Adolf Fredriks, hi ha un monument commemoratiu sobre Descartes. Al petit cementiri que envolta el temple hi ha enterrat Olof Palme, el Primer Ministre socialdemòcrata suec assassinat el 1986 quan sortia del cinema amb la seva dona en el cèntric carrer de Sveavägen, precisament el mateix carrer on hi ha la seva tomba. L'assassinat de Palme -que va causar al seu moment una commoció tant nacional com internacional-  encara avui dia és un tema no resolt, tot i que, en el moment de la seva mort, no li faltaven enemics arreu del món, ja que, entre d'altres coses, s'havia manifestat contra l'apartheid sud-africà, els règims neoliberals de Reagan i Tatcher, a favor de la causa palestina, la primavera de Praga o del règim castrista, de la mateixa manera que, amb anterioritat havia criticat les dictadures de Franco i Pinochet o la guerra del Vietnam.