Bad Murphy's

Les torres gòtiques es veuen des de lluny. Només entrar als carrers medievals, una adolescent americana li diu al seu pare que fa molt de temps això havia sigut la Unió Soviètica; el pare no diu res i fa cara de fàstic, la noia repeteix: long time ago. A mesura que et vas acostant al centre, el número de turistes augmenta exponencialment, de la mateixa manera que els bars, restaurants i tendes de records. Quan comences a trobar persones disfressades amb vestits medievals, penses que ja deus ser al rovell de l'ou i, efectivament, per un carreró s'arriba a la plaça de l'ajuntament que està atapeïda de paradetes, bars, restaurants i grups diversos dirigits amb banderetes de colors i altaveus que estan fent visites guiades. La ciutat vella sembla artificial: neta, arreglada i pintada amb colors ocres com un pessebre. Aquí, ja no caldria parlar ni de gentrificació perquè absolutament tota la zona medieval està dedicada al turisme sense cap tipus de mania ni mala consciència.

 A l'altre cantó de la plaça, a través del carrer Mündi s´arriba al carrer Pikk: tenim una adreça per anar a dinar. Plantats davant del portal, res indica que a dins hi hagi un bar o un restaurant; tampoc hi ha timbre, només un tauler numèric, com a tantes cases. Tenim el codi, el marquem i s'obre la porta com per art de màgia. Al segon pis, hi ha un espai gran, diàfan, amb grans finestrals i molta llum; una barra en un cantó i una pissarra que anuncia el plat del dia. Al local, només hi ha un noi que feineja amb un ordinador i un grupet de noies que mengen alguna cosa. Quan mires els cartells i t'hi fixes, t'adones que aquest és un lloc on fan cine, concerts, exposicions, conferències i cursos de tota mena; o sigui que no és tant un bar sinó una espècie d'ateneu. Havent dinat, tirem carrer Pikk avall i girem per Pagori per seguir pel carrer de sobre cap enrere, passar per davant d'un teatre i tornar a girar a la dreta per sortir de la zona medieval en direcció Telliskivi. Just abans de creuar l'arc que marca la fi de la ciutat antiga es posa a ploure a bots i barrals i ens refugiem a una església ortodoxa russa. Després de visitar-la, ens esperem al portal que pari. Plou tant, que de cop comencen a sortir pometes pel desaigua del pati de l'església: provenen de les pomeres de l’hort que hi ha a l'altre cantó del mur. L'aigua les ha arrencat i les arrastra carrer avall.

Seguei Doblàtov va viure a Tallinn del 1973 al 1976, on hi va treballar com a periodista. Casa seva era a la ciutat nova, a prop del parc Kadriog, però la redacció del diari L'Estònia Soviètica, on escrivia, era al carrer Pikk. La seu del KGB local era al carrer Pagori, just davant del diari: Dovlàtov explica que l'informador del diari només havia de travessar el carrer per anar a donar  part de qualsevol cosa o fer algun xivatasso. En alguns relats, Dovlàtov parla del bar Mündi com del millor de la ciutat; segurament és on anava amb els companys de la redacció a emborratxar-se. Avui dia, al carrer Mündi només hi ha el restaurant Turg, d'aspecte medieval i un pub irlandès anomenat Bad Murphy's. Tot i que el restaurant té més possibilitats d´haver allotjat l'antic bar Mündi, és evident que nosaltres apostem clarament pel Bad Murphy's per tal de retre homenatge en forma de vodka a l'escriptor de Sant Petersburg.