KAFKA I ELS ESCACS: LA CONSPIRACIÓ INTERIOR

 Kafka a la fira

Que jo sàpiga, només hi ha dues referències directes als escacs en tota l'obra de Franz Kafka.

La primera és en els seus diaris, concretament en els "Diaris de viatge", mentre fa una estada de tres setmanes a l'Institut Naturista de Rudolf Just a les muntanyes del Harz, Saxònia, una institució on Kafka va aprofundir en disciplines com ara el vegeterianisme, el nudisme, la gimnàstica, el crudiveganisme, etc. Allà s'allotjava en una cabana individual, fet que li permetia una certa intimitat per escriure. 

En l'entrada del 16 de juliol de 1912 anota, entre d'altres coses i entre parèntesis: "Quan estic escrivint em molesten uns jugadors d'escacs, que quan descansen no paren de parlar". El context de l'observació no es dona dins la seva cabana, sinó en el transcurs d'una excursió a un poble veí -Stapelburg- on hi ha una fira amb motiu d'alguna celebració tradicional. Kafka segurament està prenent notes pel diari de viatge en una taula de la fira on acaba de convidar unes nenes a uns refrescos.

L'observació és curiosa perquè abans i després d'aquest parèntesi Kafka ha estat descrivint tot el que hi ha a la fira, i tot és sorollós: la parada de tir, el ball, la roda de la fortuna, els cavallets, les paradetes de dolços, etc. És interessant que la preocupació de l'escriptor en aquests moments sigui la manca de comunicació amb les nenes (que tenen entre sis i tretze anys, ens diu, i parlen un dialecte de l'alemany que Kafka no entén), "...falta una llengua en la qual ens puguem realment entendre", diu. Finalment les convida a pujar al carrusel dels cavallets i s'asseu la més petita a la falda.

Per tot això cal deduir que el retret als escaquistes no és pel joc mateix ni perquè facin soroll, sinó simplement perquè no estan fent el que haurien de fer, jugar en silenci. L'observació de Kafka és una paradoxa que afecta l'escriptura. De la mateixa manera que no pot comunicar-se amb les nenes tot i que comparteixen la llengua alemanya, els escaquistes no comuniquen res quan fan una pausa i només parlen en veu alta. El seu lloc és el silenci de la partida, de la mateixa manera que el lloc de l'escriptor és el silenci de l'escriptura.

Milena

La segona referència al joc és més extensa i més complexa, i cal situar bé el context per entendre'n el significat.

La cita és en una carta dirigida a Milena Jesenská escrita des de Meran, les Dolomites italianes, on Kafka fa una estada llarga de convalescència de la tuberculosi que ja se li ha diagnosticat. Milena és una dona jove, casada, que viu a Viena i que havia proposat a Kafka de traduir alguns contes seus al txec. Arrel d'això, van començar una correspondència l'abril del 1920 que es va allargar, sovint d'una manera apassionada, un parell d'anys i escaig.

Kafka, que en aquells moments està promès amb Julie Wohryzek i vol trencar el compromís, desplega les seves arts de seductor i comença a intimar -només per carta- amb Milena. S'expliquen les seves coses, preocupacions, etc. El cas és que Milena li diu que és infeliç en el seu matrimoni i Kafka li aconsella que marxi de Viena i torni a Bohèmia, una mena de proposta indirecta perquè trenqui el seu matrimoni per reunir-se amb ell.

En la carta datada el 23 de juny del 1920, Kafka li diu coses que ja havia escrit a la seva primera promesa Felice Bauer el 1913 com ara: "vaig provar d'espantar-te per allunyar-te de mi, em vaig maleir". O bé: "has tornat a despertar tots aquells vells dimonis que dormen amb un sol ull tancat i amb l'altre esperen la seva oportunitat". El cas és que ella li retreu d'haver-se pres a la lleugera els seus problemes i que el consell d'abandonar Viena n'és la prova. Ell contesta que de cap manera, que no ho havia escrit a la lleugera, sinó amb molta consciència, impressionat pel seu relat, i que només ara s'adonava de les conseqüències, però "tampoc no em fa por la càrrega material (no guanyo gaire però per a nosaltres dos n'hi hauria prou, crec, si no hi hagués cap malaltia, és clar)".

El peó d'un peó

I, seguidament, ve la cita escaquística que cal reproduir tota perquè té molta relació amb l'anterior: "Em fa por i em fa por amb els ulls ben oberts i m'enfonso irracionalment en la por (si pogués dormir com m'enfonso en la por ja no estaria viu), només aquesta conspiració interior en contra meu (que entendràs molt millor amb la carta al meu pare, encara que de totes maneres no del tot, perquè la carta està massa construïda per dirigir-se al seu objectiu) que es basa més o menys en el fet que jo, que en el gran tauler d'escacs no sóc més que un peó d'un peó, ni de bon tros, ara no només vull ocupar el lloc de la reina, en contra de les regles del joc i per confondre tot el joc -jo, el peó del peó, és a dir una peça que ni tan sols existeix, que ni tan sols juga-, i després potser també el lloc del rei mateix o fins i tot el tauler sencer, i que, si de debò ho volgués, hauria de ser d'una manera diferent, més inhumana. Per això la proposta que t'he fet té una importància molt més gran per a mi que per a tu. En aquest moment és indubtable, incorruptible, absolutament satisfactòria".

La conspiració interior

La comparació amb el joc d'escacs té a veure per tant amb la proposta, que no és cap altra que la de reunir-se -o que ella escapi del marit perquè ell la mantingui-. Els dimonis que ella ha despertat tornen a ser els del matrimoni (quan ell tot just està trencant el compromís del seu darrer prometatge). Kafka vol i no vol aparellar-se, per això la por i els intents d'allunyar-la (un procés que ja havia experimentat amb Felice Bauer, la primera promesa). Però hi ha una lluita interior, la "conspiració interior", diu ell, que el fa aspirar a un lloc que no li correspon: de peó del peó -el més baix- a rei i reina i al tauler sencer. De fadrí sense problemes a marit, d'escriptor solitari a voler el tauler sencer, o sigui el matrimoni.

En aquest punt és molt interessant la menció que fa a la Carta al pare, que Kafka ha promès ja dues vegades a Milena que li enviarà. La carta l'ajudarà, en certa manera, a comprendre la seva situació. Cal dir que la Carta al pare pren la forma de retret per l'oposició familiar al seu compromís amb Julie Wohryzek, però acaba amb una autoinculpació on l'autor s'humilia davant del pare fins a límits masoquistes, anant-se fent petit fins a gairebé desaparèixer.

Aquí, la conspiració interior actua en termes inversos, vol tornar a fer-se gran fins a esdevenir el rei i la reina del joc. Kafka, en aquest moments torna a considerar seriosament una relació amb Milena. La por, el terror, és el pas de la correspondència en la distància a la realitat de la trobada física. Així hem d'entendre les paraules finals de la cita: "i que, si de debò ho volgués, hauria de ser d'una manera diferent, més inhumana". Què vol dir un matrimoni o un aparellament inhumà? Només pot voler dir un amor en la distància, sense contacte físic, sense sexe explícit, només en el territori de les paraules.

Kafka, naturalment, tornarà a fracassar perquè el seu món és el món solitari de l'escriptura, el món silenciós dels escacs, que no és de carn i ossos, que es juga i només es viu simbòlicament.