Identitats i llengua materna

Han coincidit a principis de març dues obres de teatre que d´alguna manera es complementen en el tractament de la identitat, pel seu enfocament individual i col·lectiu. En tots dos casos, la llengua materna i la seva pèrdua o substitució són l´eix on s´articula la problemàtica narrativa.

En el primer cas, la companyia La Perla 29 ha presentat a una de les naus gòtiques de la Biblioteca de Catalunya l´obra Traduccions (Translations) de l´irlandès Brian Friel –de qui els aficionats al teatre recordem l´emotiu muntatge de Dansa d´agost al Lliure de Gràcia uns quants anys enrere­–, ambientada en el primer terç del segle XIX, època en què els anglesos van iniciar la substitució dels topònims en llengua gaèlica pels seus corresponents en llengua anglesa. La confrontació de llengües, en un clar exemple colonitzador, es justifica pel progrés: cal sacrificar un idioma pel bé de la comunitat i per sortir de la misèria. La construcció del text mostra com els suposats bàrbars són els que ostenten el saber –fent etimologies, fins i tot, del grec i el llatí– i els suposats il·lustrats s´imposen simplement per la força i sense cap raó de tipus filològic ni científic.

En el segon cas, s´ha pogut veure al Teatre Lliure per pocs dies el text Seuls del libanès Wajdi Mouawad –de qui els aficionats al teatre recorden l´exitós muntatge de la temporada passada, justament produt per La Perla 29, Incendis–, un exercici en solitari on el reputat autor acollit al Quebec i reconvertit aquí també en actor intenta fer les paus amb els seus orígens i la seva identitat. La pèrdua de la llengua –aquí l´àrab- és també el factor dramàtic que desencadena els desajustaments que suposa haver marxat a l´exili de petit amb els pares. És la llengua oblidada el símbol del xoc cultural que fa oblidar també les maneres, els deures familiars, les olors i els paisatges de la infantesa i, de retruc, provoca l´enfrontament amb el pare.

Mentre a Translations assistim a un genocidi lingüístic planificat, a Seuls se´ns mostra el drama de la identitat reconstruïda en altres latituds. En tots dos cassos, s´entreveu un rerefons de violència, tant individual com col·lectiva,  que el temps malauradament confirmarà i que fa que, encara ara, el binomi de llengua i identitat sigui indestriable en algunes cultures.