Obabakoak

 

Bilbao

El protagonista d´ Obabakoak inicia, en els darrers capítols del llibre, un viatge amb cotxe cap a Obaba, el seu poble, seguint el rastre d´una antiga foto d´escola on els nens miren a càmera des de les escales de l´església. Ens diu el narrador que “des del poble veí hi ha cent vint-i-set corbes fins a Obaba, però que pujant, després de la corba vuitanta vuit, hi ha una petita recta entre els arbres que dóna accés a un mirador des d´on es veu primer una vall, i després el mar”. Allà, de petits es posaven els nens del poble per veure millor la cursa de bicicletes que hi passava un cop a l´any.

En el primer relat del llibre de Bernardo Atxaga, un nen d´origen alemany que es diu Esteban Werfel ens explica el dia que, tenint catorze anys, va entrar per primera vegada a l´església d´Obaba, que era al capdamunt del pujol, al final del camí. Impressionat per la foscor del temple i les flames dels ciris de l´altar, li va semblar veure un àngel que pujava des de baix fins al cor on ell era. Quan va tenir l´àngel al davant va veure que era una noia rossa molt maca que li va preguntar “si sabia què era l´amor”. Abans de desaparèixer li va dir el seu nom: Maria Vockel –que en alemany sonaria com ara Maria Ocell. Després es va desmaiar, i quan va sortir de l´església va caminar eufòric camí avall pensant que “la visió que acabava de tenir dins l´església havia emborratxat el seu cor”. Sempre més va pensar que aquell havia sigut el seu primer amor.