Ramats de cabres

Londres

Quan camines per una ciutat que no és la teva estàs llegint contínuament els signes i símbols nous que se´t van presentant al davant i que has d´anar interpretant per tal d´orientar-te en territori desconegut, ja siguin edificis, places, monuments, senyals de trànsit o rètols informatius de tota mena. Tot i que el primer precedent d´explorador de la ciutat moderna que ens ve al cap sigui el flâneur de Baudelaire, Walter Benjamin a Carrer de sentit únic en va fer d´aquesta idea un text fascinant que explora el territori de l´ànima, de la mateixa manera que en El llibre dels Passatges la contemplació urbana pels carrers de París acaba sent un recorregut per la història.

Per tant, ni et mous ni mires les coses d´una manera normal; per això als turistes se´ls veu d´una hora lluny. Passejant per Bloomsbury et pots trobar una escena com la de la fotografia; el rètol diu “sisplau, no doneu menjar a les cabres”, i de seguida penses quines cabres? I mires amunt i avall per si les veus enlloc i després dedueixes que potser són, o eren, darrere les parets de l´edifici, o en el parc que s´endevina darrere els murs. Inevitablement et ve a la memòria el ramat de cabres que vas veure tantes vegades a la infantesa pels carrers del teu poble, desenes, potser més de cent, que ocupaven la calçada de banda a banda i que obeïen el cabrer a cops de roc i xiulets.

El rètol anterior que havíem llegit encara no cinc minuts abans als Brunswick Square Gardens ens informava dels residents il·lustres de la zona alhora que en localitzava les cases en un plànol de la plaça: els escriptors Virginia Wolf, J. M. Barrie –el creador de Peter Pan-, E. M. Forster, el teòric de l´art John Ruskin o l´economista John Maynard Keynes vivien aquí a pocs metres els uns dels altres. El rètol posterior que vam llegir encara no dos carrers més avall indicava una de les cases on va viure Charles Dickens, avui convertida en museu.

Si fem cas a la famosa dita de Benjamin segons la qual sota tot document de la cultura s´hi amaga necessàriament un document de la barbàrie, llavors només podem pensar que les cabres a què fa referència el rètol de la foto són una menció directa dels ramats de turistes que van de la casa d´uns escriptors a la dels altres per tal de deixar-ne constància gràfica. Els turistes culturals com a plaga de la ciutat moderna.