Benín |
A Roma, a la
basílica de Sant Joan del Laterà hi ha l’Escala Santa que els peregrins pugen de
genolls. Són vint-i-vuit esglaons de marbre, revestits de fusta per
protegir-los del desgast de l’ús ininterromput durant segles i segles.
La llegenda
diu que l’escala va ser feta portar de Jerusalem a Roma per la mare de l’emperador
Constantí al segle quart de la nostra època, pel fet que aquesta era l’escala
que va pujar Jesucrist al palau de Ponç Pilat quan aquest el va fer cridar per
jutjar-lo.
Al llarg
dels anys, l’Església Catòlica ha concedit diferents indulgències als que pugessin
l’escala, i fins i tot alguns papes n’han donat exemple seguint la tradició.
Normalment, hi vagis el dia que hi vagis o a l’hora que hi vagis, sempre hi sol
haver peregrins que fan cua per pujar escales amunt d’aquesta peculiar manera.
Justament
perquè l’escala original s’associa al martiri del Crist, el gest de marxar de
genolls ve a ser un recordatori del Via Crucis del Salvador que els creients
realitzen simbòlicament amb l’esforç d´haver de moure´s sense l’ajuda dels
peus, postrant-se a l’hora en sagrada devoció amb el Crucificat.
Fa molts
anys, viatjant per l’Àfrica Occidental, vam topar amb l’indret que mostra la
fotografia. Sabem que, a més de la llengua, els colonitzadors també van portar
la religió al continent negre. Podem perfectament imaginar, doncs, que aquesta
escala santa africana sigui el lloc on els habitants de la zona facin el seu
culte a Déu.
Tenint en
compte l’amplària i els esglaons escrostonats, hom podria pensar en l’èxit i la
molta devoció que pugui tenir aquesta escala. Per altra part, les quatre
herbotes que s´hi veuen també ens podrien informar que el seu ús sigui merament
estacional. Res indica, en una mirada general, cap signe d’abandonament.
El rètol
està intacte, ben dret i perfectament pintat. L’únic que es fa una mica estrany
és el to imperatiu del cartell. Actua com una ordre tot i que els tons blaus en
suavitzen l’obligatorietat. La “a” minúscula d’entremig és una nota simpàtica
sobretot per estar impresa a mitja altura respecte de les altres.
Veient la
imatge, un es pregunta que a qui se li deuria acudir de fer aquestes escales
expressament per ser pujades de genolls. O bé, en cas que ja hi fossin per
algun altre motiu, perquè canviar-ne l’ús per fer-ne un espectacle així.
Avui mateix,
Divendres Sant del 2020, tenim encara a tot el món de genolls per mor d’un
misteri poderós i invisible que ens regula del tot la vida i ens fa humilment
conscients de la nostra petitesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada