L’atzar va
voler que entre els llibres pendents de llegir, fins i tot abans de la
pandèmia, hi haguessin aquests tres, un comú denominador dels quals és que tracten de la qüestió trans.
transcultural
El llibre de
Bernardine Evaristo Girl, Women, Other
–guanyador del Booker Prize 2019– estrictament és una novel·la de personatges,
la particularitat dels quals és que tots són dones, d’ascendència africana i
residents al Regne Unit. Les vides de les dotze dones s’aniran creuant de
diferent manera les unes amb les altres durant més d’un segle mostrant una mena
de fris sobre les variacions i valoracions de la identitat dels afro-britànics
al llarg dels anys. Identitats no només culturals sinó també religioses,
polítiques, sexuals i fins i tot de gènere, ja que una de les protagonistes
–Megan/Morgan– neix dona però se sent home i actua com a tal sense renunciar a
part del seu cos femení. Ella/Ell es defineix a la novel·la, però, no pas com a
transgènere, sinó com de “gènere no binari” o de “gènere neutre” o fins i tot
de “gènere lliure”.
transgènere
The Argonauts, de Maggie Nelson, va ser una
recomanació del nostre llibreter tot comentant aquell tipus de textos que no es
deixen encasellar en un gènere determinat, sigui novel·la, assaig, relat
autobiogràfic o el que sigui. I, certament, per un cantó és un llibre que no es
deixa atrapar en les classificacions convencionals, i per l’altre és una
emocionant aproximació en primera persona a la problemàtica trans a través de
la història d’amor, matrimoni i posterior paternitat/maternitat entre
l’escriptora Maggie Nelson i l’artista Harry Dodge (nascut Harriet). De la
mateixa manera que el personatge de la novel·la de Bernardine Evaristo, Harry
Dodge tampoc ha renunciat del tot al seu cos de naixement, i tampoc es defineix
a sí mateix com a trans sinó com a una persona de “gènere fluid”. El tema de la
identitat personal, en el cas de Harry Dodge, es complica encara més pel fet de
ser adoptat –com també li passa a un altre personatge del llibre d’Evaristo–,
de la mateixa manera que la identitat familiar de la nova parella agafa
paràmetres fora de l’aparent normalitat ja que seran pares a través d’un donant
–fet compartit amb un altre personatge d’Evaristo–, a l’hora que Harry ja té un
altre fill d’un matrimoni anterior.
transhumans
I, per
acabar, el Frankissstein de Jeanette
Winterson porta el tema de la identitat encara més al límit ja, que emulant
Mary Shelley, proposa un nou monstre transhumà que, igual com passa a la versió
original, és un mirall de nosaltres mateixos. La novel·la de Winterson té
com a subtítol “una història d’amor” –com tantes n’hi ha a Girl, Woman, Other o com la de The
Argonauts–, la que protagonitzen el doctor Stein i el doctor Ry (nascut
Mary), o sigui entre Victor Frankenstein i Mary Shelley. Una vegada més el
personatge principal és un trans nascut dona i esdevingut home sense renunciar
a part del seu cos femení: en aquest cas, tampoc es defineix a sí mateix com a
trans sinó com de “gènere doble”–doubleness,
en anglès– Les preguntes sobre la identitat es multipliquen en aquest text
perquè abracen també la qüestió dels robots, dels cíborgs o de les ments sense
cos, a la manera de dades recollides en un macro arxiu informàtic que es podran
tornar a activar –amb cos real o simulat– en un futur.
argonautes
La metàfora
que fa servir Maggie Nelson és la que més escau a aquests tres protagonistes
d’aquests tres llibres fascinants. Tots tres coincideixen en ser homes nascuts
en cos femení, sotmesos a tractament hormonal, i que solament han fet arranjaments quirúrgics a la part alta del
seu cos i no a la part baixa. Els argonautes són els que naveguen a Argo, la
nau de Jasó, la principal característica de la qual és que es va reparant
mentre navega, va canviant els seus taulons i les seves veles sense aturar-se a
cap port, de tal manera que al cap d’un temps, tot i continuar sent Argo, ja és
una altra nau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada